I jo vull ser princesa...

Esperava que arribés el 23 d’abril de cada primavera. La màgia d’aquell dia era excepcional.  Els carrers es perfumaven de l’aroma de les roses i es vestien de senyeres per tot arreu.  Les parades de llibres oferien mons màgics per qui volgués entrar-hi encara que fos per una finestra.

Confiava en rebre cada una de les roses  de tots els seus estimats, en forma de flor, en forma de vers, en forma de prosa i perquè no en forma de sms, no es podia donar pas l’esquena a l’evolució.  

I tenia ganes també de cantar als quatre vents aquells versos que com sempre escrivia per commemorar la diada.

       Bon Sant Jordi a tots plegats!

      Que la punta de l’espasa no fereixi a cap més drac,
      Que el color roig de la rosa no simbolitzi aquella sang
      Sinó la de la vida i la força del batec de cada princesa
      Que  estimant  i sent estimada escriu asseguda en el banc. 

I vestida de tul fins als peus, encara que sense corona, el que aquell dia desitjava més  del món era SER PRINCESA.