Em fa molta ràbia, en gairebé tots
els aspectes de la vida, l'excessiva preocupació per la galeria en
detriment del fons o del contingut de les coses. La setmana passada va haver
campionat de F1 a Montmeló i en el meu recorregut cap a la feina
resulta que passo per la via que hi porta.
El paisatge matinal a
curta distància va anar canviant gradualment al llarg de la setmana.
Els camps d'ambdós costats de la carretera van començar a poblar-se
amb autocaravanes i tendes.
Els vorals de la carretera van ser
degudament protegits amb tanques, noves i vistoses que “conduïen”
als visitants i també anunciaven l'esdeveniment.
Al llarg de la
carretera hi havia molts panells informatius dels diferents serveis i
seccions del circuit. I a les ciutats del voltant també s'hi van
anar col·locant fletxes i més fletxes indicant-ne la sortida cap a
l'autopista, etc. Fins i tot les noies del desviament, de les quals
en vull parlar en un altre post, van desaparèixer (o potser tenien
mooolta feina, no sé). El cas és que tot estava supercontrolat i es
veia que no s'hi havien escatimat cap mena de'esforços.
Però clar,
ara ja s'ha acabat el campionat. Les nenes han tornat a la feina,
això sí, o a esperar-ne al lloc habitual. Les tanques han estat recollides. Però en recollir moltes altres coses ja no hi ha hagut
tanta pressa.
Així, les tanques menys vistoses encara hi són, alguns
indicadors de les coses del circuit també hi són i el que és més
fort, tots els contenidors/bidons grans que van col·locar en les
zones d'acampada allà estan, plens a vessar i criant rates.
Però
ara ja no hi ha pressa.
La galeria va quedar ben coberta quan tocava.
Pels passants de cada dia això es veu que ja no importa.