S’havia passat tota la vida treballant en aquella editorial, en aquells
temps en que començaves a treballar en un lloc de jovenet fins a la jubilació.
Ho havia donat tot per a l’empresa. L’olor dels diferents papers, la tinta, el
soroll de les màquines amunt i aval… poques ambicions, poques expectatives, però
molta felicitat. Al final del trajecte començava la invasió de les noves
tecnologies cosa que li feia sentir vertigen.
Davant de renovar-se o morir, i acaronant la jubilació, li va tocar morir.
Ja no tenia el cap prou àgil per mons virtuals ni innovacions digitals i li van
arreglar els papers, convidant-lo a marxar.
Ara, havia incorporat en la seva rutina una passeig diari de casa a la
rambla, davant la seu de l’editorial, on s’asseia en un banc per a distreure’s
veient passar gent amunt i avall, esperant ensumar encara l’olor a tinta a cada
cop de porta.
