Divendres al matí quan anava a l'escola vaig escoltar la notícia per la ràdio: Ha mort el Carles Capdevila.
Se'm va aturar la respiració. Anava conduint i se'm va anar aixecant el peu de l'accelerador. Necessitava parar per pessigar-me i creure-m'ho. Em va agafar un nus a la gola terrible.
Quina pena! Ho vaig setir com si fos una persona de la meva família.
Ja fa temps que el seguia. M’agradava especialment perquè era dels pocs, que en aquests temps que corren,
defensava la feina dels mestres.
M’agradava la frescura del que escrivia. M’agradava
l’humor amb el que es prenia les coses, el positivisme que encomanava. I moltes
vegades m’arribava al cor i m’havia fet caure les llàgrimes tot llegint-lo.
Recordo especialment l’article que va escriure comunicant la seva malaltia.
Prou sensibilitzada n’estava jo amb el tema quan feia 2 anys que el meu pare
havia mort del mateix. Però en recordo molts altres:
i per suposat el darrer: Diguem-nos coses boniques.
El llegia i l’havia anat a escoltar en la presentació d’un dels seus llibres i en una de les conferències que havia anat a fer a Granollers i on vaig tenir el plaer de poder parlar un moment amb ell sobre la professió. Era una persona compromesa, com va demostrar quan va deixar la direcció del ARA i també, recentment en el discurs del premi que va rebre, el Premi Nacional de Comunicació.
No he pogut fer abans aquesta entrada perquè he estat el cap de setmana a fora i no tenia connexió. En arribar a casa he mirat una mica per Internet i he pogut constatar el gran ressó d'aquesta mort i del buit que deixarà entre nosaltres aquesta gran persona que ens havia sabut arribar al cor i encomanar coratge per anar de cara per la vida i viure-la amb entusiasme.
I també he pogut constatar que ha deixat la seva llavor ben sembrada. Tota una lliçó les paraules de l'Eva Piquer i les dels seus fills.
Quin orgull per a tots plegats!
En tots nosaltres també hi ha una llavor que un dia hi vas deixar i anirem regant perquè vagi creixent i anar així, entre tots, escampant aquest gust i aquesta valentia per a les coses clares, el bon fer i el gaudir de les coses senzilles i amb sentit.
Sempre entre nosaltres, Carles!
