Ja coneixia l'Addis Abeba i ahir vaig repetir. El mateix encant que quan hi vaig anar el primer cop, ja fa uns anys. La diferencia és que em va costar trovar-hi lloc perquè el local és petit i sempre està a tope. Les meves amigues, a les qui volia fer conèixer aquets lloc i entre les que hi ha poques adeptes als llocs no convencionals van consultar prèviament a internet i van veure que totes les valoracions eren bones i les vaig poder fer decidir.
L'Addis Abeba és un petit restaurant etiop al barri de Sants. Un lloc molt autèntic en el que regna d'una banda l'amabilitat dels qui hi treballen que et somriuen amb els llavis, amb els ulls i amb l'ànima contagiant la seva aparent pau interior i que t'ensenyen a gaudir del seu menjar amb els 6 sentits:
la vista: del qual no cal donar més explicacions si mireu la foto del plat per a tres.
- l'oïde perquè en el local hi ha música de fons del país.
el tacte perquè no hi ha cuberts, el menjar s'ha d'agafar amb les mans.- l'olfacte perquè es desprén l'amalgama d'olors de la combinació.
- el gust perquè obviament has de degustar el que primer et fiques pels ulls i després anirà a la boca.
I el sisè?
El sisè és el del saber compartir perquè això que veieu és el menjar per tots els qui seuen al voltant del mesob, la taula tradicional que ells fan servir. El menjar, carns estofades, verdures saltejades i llegums cuits, es serveix en plats compartits a sobre de trossos d'injera que és un pa pla base de la seva cuina. Consisteix en anar estripant trossos d'injera per a treure bocins de menjar.
La taula tradicional en que se serveixen els menjars és el mesob, teixit de palla i cobert amb un tap del mateix material quan no s'està usant.
I a vegades s'hi pot gaudir del ritual del café que en un racó del local, si no hi ha molta gent, el porten a terme i que dura unes dues hores.
Una molt grata experiencia.
Totes les meves amigues en van sortir encantades!
