Cada dia faig el trajecte cap a la feina dos cops o quatre, en funció de si vaig a dinar a casa o em quedo al cole. A mitat de camí hi ha aquest xiringuito. Quan la cadira és a fora vol dir que la noia està treballant, quan està a l'espera de client hi és asseguda i quan ja ha plegat la cadira és darrera la tanca de la carretera. Hi passo tantes vegades que l'he vist de totes maneres: l'he vist baixant d'un cotxe (finalitzant servei) i també pujant-hi (començant la feina) i sobretot l'he vist esperar, sota un sol de justícia, sota un fred rigurós però sempre al peu del canó.
Cada dia quan la veig penso en la vida que deuen portar aquestes noies, en el que es deuen trobar, en les mils d'anècdotes que deuen tenir, de bones i de no tant bones, en si realment no tenen una altra sortida o en si potser els agrada, perquè n'hi ha que sí que els agrada. També he vist rondar per allà alguns homenets sense gaires ganes de consumir, bé amb ganes segur, però amb intencions més aviat de marejar la perdiu... Qualsevol dia hi trobo a algun conegut. Quin flash oi?