Ommmmmm!

Davant de la bellesa a vegades no calen paraules. Aquesta imatge és bella, és pau, és calma, és puresa, és Ommmmmmmmmmmmm.

Joc de Lletres

La Jomateixa proposa i jo, endavant!

Aquests són els meus dos microrelats pel Joc de Lletres del Sant Jordi 2015.

ENREDADA

El dilluns començava fatal. El pirata d’en Miquel m’havia ben enredat. Aquella habilitat seva de fer-te creure el que volia.

Em vaig enfadar molt quan em va dir que marxava a Austràlia.

I al vespre es presenta disfressat de cangur i amb un ram de les meves roses preferides.

ELS OUS NO

El rebost del castell havia patit l’assalt d’aquell grup de pirates que havien pujat pel mur del penya-segat. L’únic element que havien deixa’t intacte eren els ous. La darrera salmonel·losi a bord havia minvat la tripulació i no volien arriscar-se a tenir més baixes per culpa de les gallines.

Espero que us agradin i que us animeu a participar-hi.

C-35 Km 30

Cada dia faig el trajecte cap a la feina dos cops o quatre, en funció de si vaig a dinar a casa o em quedo al cole. A mitat de camí hi ha aquest xiringuito. Quan la cadira és a fora vol dir que la noia està treballant, quan està a l'espera de client hi és asseguda i quan ja ha plegat la cadira és darrera la tanca de la carretera. Hi passo tantes vegades que l'he vist de totes maneres: l'he vist baixant d'un cotxe (finalitzant servei) i també pujant-hi (començant la feina) i sobretot l'he vist esperar, sota un sol de justícia, sota un fred rigurós però sempre al peu del canó.
Cada dia quan la veig penso en la vida que deuen portar aquestes noies, en el que es deuen trobar, en les mils d'anècdotes que deuen tenir, de bones i de no tant bones, en si realment no tenen una altra sortida o en si potser els agrada, perquè n'hi ha que sí que els agrada. També he vist rondar per allà alguns homenets sense gaires ganes de consumir, bé amb ganes segur, però amb intencions més aviat de marejar la perdiu... Qualsevol dia hi trobo a algun conegut. Quin flash oi?

7è ANIVERSARI

Aquest any volia celebrar el meu bloganiversari i se m'ha passat. Pensava que era a l'abril i avui quan ho he anat a mirar he vist que el meu primer salt en aquestes contrades el vaig fer l'1 de març del 2008. Home, no fa pas quatre dies! Val la pena no callar-ho. Ha plogut bastant des de llavors i la vida m'ha fer passar per unes quantes ziga-zages. Però de moment aquí estem, amb el ritme que les circumstàncies permeten però encara amb moltes ganes d'anar explicant cosetes a tothom que les vulgui llegir.