Amb il·lusió el motor no grinyola...tant

A vegades sembla que hi hagi un sisè sentit o una força sobrenatural que manegui les coses. A vegades, quan menys t'ho esperes t'arriba una alenada d'aire fresc, just en el moment que més ho necessites.

Aquest matí m'ha vingut a mi jugant amb El oráculo de las Hadas. L'he fet girar 9 vegades i m'ha regalat això:

"El hada de la Ilusión que a menudo vive escondida en el fondo del corazón, te viene a decir hoy que no pierdas nunca la esperanza de conseguir la meta más alta y elevada; que tengas siempre fe en ti como en la suerte; y que confies que al final del camino, donde acaba el Arco Iris, siempre encontrarás la más bella recompensa.

Vivir sin ilusiones es peor que vivir sin amor porque las ilusiones son la fuente y el manantial de la creación. Si no se tiene ilusión, nada puede salir adelante." 

No perdre l'esperança d'aconseguir la meta més alta....
Tenir sempre fe en tu com en la sort....
Viure amb il·liusió....
Les fades són molt llestes! I tot i que per elles pugui ser fàcil de dir-ho, tenen raó.
Amb tres respiracions profundes he encarat el dia d'una altra manera i quan he sortit al carrer, fins i tot havia sortit el sol.

Olives amb gust a anxova

Haviem anat a donar un passeig per uns camins de muntanya de vora casa.  Aquells divertits matolls s'havien convertit en gairebé arbres. Però........
......................oh, sorpresa!!!!

Què si amagava al darrere?
Eren les restes d'un naufragi?
Què hi feia allà a dalt l'esquelet d'un vaixell?
Quin capità havia dut el seu vaixell a un port de muntanya?
El capità Pescanova? O era el secret de la recepta de les olives amb gust a anxova?
Si, era això. Doncs aquell secret tant ben guardat acabava de sortir a la llum.
Ara ja només ens queda descobrir la fòrmula secreta de la Coca-cola.
A veure sorta quin matoll apareix.