Jo: “Ostres, no hi ha cadira per a mi! I ara què? M’hauré d’estar dreta tota l’estona?”
Dèlia: Així és la vida! (i riu). Es que hi ha crisi.
Jo: Crisi?
Dèlia: On vius tu?
Jo: A Granollers.
Dèlia: Doncs aquí a Granollers hi ha crisi, no ho saps?
Jo: Qui t’ho ha dit això?
Dèlia: Se sap.
Eloy: Si, a casa meva hi ha una paret a la “cusina” que cau i com que hi ha crisi no la podem arreglar perquè no tenim diners.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimrzHPjy37wckb7B-UiAb6eb_SpW7kbjiyDd22win1v5IUDDQM584USj6aiMQHjmquMejCAWi8glTDQ-tmoB9rHq1PexmyCdqWcLntyEBExeDG_-0f6uJXGOqVH4pILmlUYjbyqFPNNTo/s320/nens.jpg)
Vaig riure molt amb aquestes reflexions dels enanos. Semblava aquell programa que feia el Sardà fa molt de temps (1990-91) que es deia Juego de Niños en el que aquests “locos bajitos”, com els hi deia en Serrat, explicaven amb les seves genuïnes paraules i reflexions les coses que els passava en el seu dia a dia. Però el trist és que els nens de 6 anys ja tenen clar el que és una crisi i saben que s’està passant, que l’estan passant. És clar que se’n parla molt i molt a tot arreu, però jo no recordo haver sabut el significat d’aquesta paraula fins molt més gran i me l’havien d’explicar amb exemples molt llunyans a mi, fora del meu món, tot i que la meva família i el meu entorn eren força humils i jo em movia en un barri obrer sense cap excés de res. I què feliç era!!! No m’havia de preocupar de res. Tenia a la mare a casa quan venia de l’escola, el dinar sempre calent, el caliu de la llar sempre acollidora (el piset de 70m²), la pau i el confort familiar... Ara ni nosaltres a vegades hem sabut o hem pogut transmetre això: els nostres fills són de la generació de la clau, arriben a casa i no hi ha ningú, s’han d’escalfar ells el menjar sinó volen quedar-se a dinar a l’escola, el pis pot arribar a tenir 90m² però ja no és ni tant acollidor ni hi ha caliu. I aquests encara veuran la crisi sent adolescents. Però els de la següent generació, si ja amb 6 anys tenen això clar no vull ni pensar el que els tocarà veure i viure. I la felicitat, on és? Molts es passaran la vida buscant-la però el trobar-la ja són figues d’un altre paner.