Arribarem a destí?
divendres, 31 de juliol del 2015
Pròxima parada: INDEPENDÈNCIA
Etiquetes de comentaris:
Aconteixements,
Celebracions,
Dia a dia,
Sentiments
dijous, 30 de juliol del 2015
dimecres, 29 de juliol del 2015
Joan Abelló
![]() |
Valldoriolf. Camps vermells. |
Cadaquès (detall) |
A mi em va agradar particularment i vaig descobrir una obra extensa i variada que em va captivar.
Com a mostra us presento alguns dels quadres que més em van agradar i que com us podeu imaginar vistos al natural no tenen res a veure.
Com a mostra us presento alguns dels quadres que més em van agradar i que com us podeu imaginar vistos al natural no tenen res a veure.
I si us agraden aquestes coses no us ho deixeu perdre.
Etiquetes de comentaris:
Cultura,
Imatges,
Sortides interessants
dilluns, 27 de juliol del 2015
Mal al cor
Ahir quan tornàvem a casa de passar el cap de setmana al poble vam posar la ràdio i vam escoltar la notícia.
No en sabíem res perquè havíem estat desconnectats del món. De seguida vam veure la columna de fum, negra, amarga, devastadora.
Sempre que veig un incendi sento una gran ferida dins meu. Ens ho carreguem tot. Tot el que tants anys ha costat construir en un moment se'n va a norris. I el foc és una cosa que no té aturador, és la força de la natura que quan es desboca ho arrasa tot. Ja portem 1.000 hectàrees! Des d'Òdena ha arribat la pluja de cendra fins a Granollers.
Tant de bo ho tinguin controlat el més aviat possible. Com més avança, més gran es fa la ferida en aquesta terra nostra, en el planeta en general, en el meu cor i en el de tants altres que estimem la terra i la natura.
dissabte, 25 de juliol del 2015
No tenim mesura!
La duna de Pilat |
Quan va demanar que tothom hi aportés el seu gra de sorra no es podia imaginar que tot allò es desbordaria i que la duna envairia el bosc. Es que no tenim mesura!
La meva aportació, en forma de microrelat, pels RC- etapa estiuenca, que proposa la Carme.
Etiquetes de comentaris:
Cultura,
Jocs literaris
divendres, 24 de juliol del 2015
Codi de barres
Fixeu-vos bé en la foto.
Sabeu que ara el lluç porta el codi de barres en la pell que cobreix l'espina?
Si, si, mireu bé. Es veu que ho fan perquè en aquesta època de crisis que tothom aguditza l'enginy, n'hi ha que canvien l'etiqueta que et posen a la bossa quan la peixatera te'l pesa.
I no, davant de la picaresca del personal, ara cada tall porta el seu codi i així no hi ha manera de que coli res, perquè entre d'altres, la pudor de peix que pots fer al passar per la caixa et delataria i et deixaria ben retratat.
Etiquetes de comentaris:
Dia a dia,
Jocs literaris
dijous, 16 de juliol del 2015
El guardián invisible de Dolores Redondo
No sé ben bé perquè considerava que no m'agradava la novel·la negra. Segurament perquè no n'havia llegit gaire, o gens. Vaig tenir el meu primer gratificant contacte amb els best sellers del Steg Larsson i ara he tornat a experimentar unes molt bones vibracions amb l'obra que presento a continuació.
Una història de misteris que s'entrecreuen, barrejant llegenda i realitat, localitzada a Elizondo, dins la vall navarresa del Batzán. La inspectora Amaia Salazar es l'encarregada de descobrir la trama i l'autor dels múltiples assassinats que tenen lloc en aquest entorn rural, tancat, fred, fosc i humid que fa de les seves gents personatges un tant peculiars. Ella es veu arrossegada a tornar als seus orígens i al contacte amb la seva família. A mesura que es van desenvolupant els fets i al marge de la trama policial, l'autora ens va endinsant en la vida interior de l'Amaia i a unes reflexions interessant sobre la condició de l'ésser humà en general i de les particularitats de la inspectora de manera més concreta. També ens transmet molt bé la imatge dels pobles de la vall, tal com si en el llibre hi hagués fotografies.
La lectura és amena i et manté enganxat cada cop més conforme avancen els capítols. Totalment recomanable.
Una història de misteris que s'entrecreuen, barrejant llegenda i realitat, localitzada a Elizondo, dins la vall navarresa del Batzán. La inspectora Amaia Salazar es l'encarregada de descobrir la trama i l'autor dels múltiples assassinats que tenen lloc en aquest entorn rural, tancat, fred, fosc i humid que fa de les seves gents personatges un tant peculiars. Ella es veu arrossegada a tornar als seus orígens i al contacte amb la seva família. A mesura que es van desenvolupant els fets i al marge de la trama policial, l'autora ens va endinsant en la vida interior de l'Amaia i a unes reflexions interessant sobre la condició de l'ésser humà en general i de les particularitats de la inspectora de manera més concreta. També ens transmet molt bé la imatge dels pobles de la vall, tal com si en el llibre hi hagués fotografies.
La lectura és amena i et manté enganxat cada cop més conforme avancen els capítols. Totalment recomanable.
dimarts, 14 de juliol del 2015
Troballes...inoportunes?
Ja tenim feina!
Etiquetes de comentaris:
Jocs literaris,
Reflexions
divendres, 3 de juliol del 2015
dimecres, 1 de juliol del 2015
Vacances?
Avui comença el que tothom suposa que són les vacances dels mestres. Si hem fet tot el que ens tocava ja no ens cal tornar a l'escola fins el dia 1 de setembre. Jo de moment avui aprofito per a fer la reflexió de final de campanya.
Aquest curs ha anat força bé. He acabat el cicle amb els nens amb els que el vaig començar i la valoració conjunta de tot el que hem fet, el que han aprés, el que han viscut, el que han crescut i el que han gaudit, ha estat positiva. He rebut la felicitació per part de molts pares i això és un premi que no té preu, sobretot perquè no sempre és així. Sol ser complicat trobar l'equilibri entre l'exigència i la permissivitat necessària per aconseguir els objectius i que tothom hi estigui d'acord. La nostra és una feina en la que tothom s'atreveix a dir com hem de fer les coses, sembla que qualsevol té masters en psicologia, pedagogia, educació, etc.
El dia a dia amb els alumnes no és fàcil. Ni, a vegades, tampoc ho és el dia a dia amb els pares. La diversitat a l'aula és complicada. La situació social general afecta també, i com que aquesta situació no és bona, doncs l'afectació és negativa, és clar. Les interferències amb la política sense tenir en compte la pedagogia suposen molts pals a les rodes. Les mancances eficients i efectives del nostre patètic sistema educatiu tampoc ajuden gaire. I així podria fer una llarga llista de despropòsits que en acompanyen en la nostra tasca. Però amb això no avançaríem gaire.
Les ganes de tirar els projectes endavant, la il·lusió de poder ajudar a formar bones persones i ensenyar-los a pescar perquè tinguin eines de supervivència pel seu futur superen l'hostilitat inicial i dins de cada aula es treballa el millor que es pot. Dins la meva aula hi creo el meu món, el nostre món, meu i dels meus alumnes, i faig que el viatge de setembre a juny sigui un petit viatge cap a Itaca.
Motivar-los a estudiar, crear-los hàbit en la lectura, ajudar-los a saber triar a cadascú el que millor li va, encuriosir-los per despertar en ells el cuc pel coneixement, contagiar-los el gust per la feina ben feta, ensenyar-los a esforçar-se per aconseguir fites, donar-los seguretat i confiança en sí mateixos, ensenyar-los a aixecar-se després de caure, ajudar-los a créixer. Tot això i algunes coses més. Tot un viatge cap a Itaca, ple d'aventures i ple de coneixences.
I demà, quan ja hauré reflexionat prou sobre el curs acabat, començaré a reflexionar sobre el curs que ve, perquè com us podeu imaginar, el cap no descansa en aquesta feina.
I demà, quan ja hauré reflexionat prou sobre el curs acabat, començaré a reflexionar sobre el curs que ve, perquè com us podeu imaginar, el cap no descansa en aquesta feina.
Etiquetes de comentaris:
Cultura,
Dia a dia,
Reflexions,
Sentiments
Subscriure's a:
Missatges (Atom)