divendres, 31 de juliol del 2015

dijous, 30 de juliol del 2015

Què en fa d'anys que dura!




Els  11 de setembre d'en Joan Abelló ja vestien aquestes gales.

dimecres, 29 de juliol del 2015

Joan Abelló

Valldoriolf. Camps vermells. 
Moltes vegades tenim ben a prop de casa coses (monuments, edificis importants, museus, etc.)que com que pensem que ens són properes ens ha de ser més fàcil de visitar i conèixer en qualsevol moment i també moltes vegades no hi anem mai. Altres vegades inclús desconeixem l'existència d'alguna "perla" propera i tampoc n'acabem gaudint. 
Cadaquès
Aquest és el cas del Museu Abelló de Mollet del Vallès.

Cadaquès (detall)
Aquest any quan vam decidir a l'escola quin personatge català triàvem per dedicar-li la setmana cultural, algú va dir en Joan Abelló. I vam començar a fer recerca per tal de treballar-ho a les aules. Vam visitar la seva casa i el museu i va resultar ser tota una troballa de la que vam gaudir tant nens com mestres. 
A mi em va agradar particularment i vaig descobrir una obra extensa i variada que em va captivar.

Com a mostra us  presento alguns dels quadres que més em van agradar i que com us podeu imaginar vistos al natural no tenen res a veure.



Espero que us agradin.

I si us agraden aquestes coses no us ho deixeu perdre.





dilluns, 27 de juliol del 2015

Mal al cor



Ahir quan tornàvem a casa de passar el cap de setmana al poble vam posar la ràdio i vam escoltar la notícia. 
No en sabíem res perquè havíem estat desconnectats del món. De seguida vam veure la columna de fum, negra, amarga, devastadora.
Sempre que veig un incendi sento una gran ferida dins meu. Ens ho carreguem tot. Tot el que tants anys ha costat construir en un moment se'n va a norris. I el foc és una cosa que no té aturador, és la força de la natura que quan es desboca ho arrasa tot. Ja portem 1.000 hectàrees! Des d'Òdena ha arribat la pluja de cendra fins a Granollers. 
Tant de bo ho tinguin controlat el més aviat possible. Com més avança, més gran es fa la ferida en aquesta terra nostra, en el planeta en general, en el meu cor i en el de tants altres que estimem la terra i la natura.

dissabte, 25 de juliol del 2015

No tenim mesura!

La duna de Pilat
Quan va demanar que tothom hi aportés el seu gra de sorra no es podia imaginar que tot allò es desbordaria i que la duna envairia el bosc. Es que no tenim mesura! 

La meva aportació, en forma de microrelat, pels RC- etapa estiuenca, que proposa la Carme.

divendres, 24 de juliol del 2015

Codi de barres

Fixeu-vos bé en la foto.


Sabeu que ara el lluç porta el codi de barres en la pell que cobreix l'espina?
Si, si, mireu bé. Es veu que ho fan perquè en aquesta època de crisis que tothom aguditza l'enginy, n'hi ha que canvien l'etiqueta que et posen a la bossa quan la peixatera te'l pesa. 
I no, davant de la picaresca del personal, ara cada tall porta el seu codi i així no hi ha manera de que coli res, perquè entre d'altres, la pudor de peix que pots fer al passar per la caixa et delataria i et deixaria ben retratat.

dijous, 16 de juliol del 2015

El guardián invisible de Dolores Redondo

No sé ben bé perquè considerava que no m'agradava la novel·la negra. Segurament perquè no n'havia llegit gaire, o gens. Vaig tenir el meu primer gratificant contacte amb els best sellers del Steg Larsson  i ara he tornat a experimentar unes molt bones vibracions amb l'obra que presento a continuació.

Una història de misteris que s'entrecreuen, barrejant llegenda i realitat, localitzada a Elizondo, dins la vall navarresa del Batzán. La inspectora Amaia Salazar es l'encarregada de descobrir la trama i l'autor dels múltiples assassinats que tenen lloc en aquest entorn rural, tancat, fred, fosc i humid que fa de les seves gents personatges un tant peculiars. Ella es veu arrossegada a tornar als seus orígens i al contacte amb la seva família. A mesura que es van desenvolupant els fets i al marge de la trama policial, l'autora ens va endinsant en la vida interior de l'Amaia i a unes reflexions interessant sobre la condició de l'ésser humà en general i de les particularitats de la inspectora de manera més concreta. També ens transmet molt bé la imatge dels pobles de la vall, tal com si en el llibre hi hagués fotografies.
La lectura és amena i et manté enganxat cada cop més conforme avancen els capítols. Totalment recomanable.

dimarts, 14 de juliol del 2015

Troballes...inoportunes?


Passa alguna vegada que buscant, endreçant o canviant de lloc coses que no tenen gaire moviment apareix un racó, una caixa, un sobret... Obres innocentment per veure que hi ha dins i hi trobes alguna cosa que et deixa fred, que t'agradaria no haver vist o llegit, que t'acaba de fer una fisura de dalt a baix, que ja no serà el mateix a partir d'ara. I no només això. Ara tens un altre problema: decidir i afrontar el que fas amb aquella informació.
Ja tenim feina! 

divendres, 3 de juliol del 2015

Art urbà

M'encanta! 




dimecres, 1 de juliol del 2015

Vacances?


Avui comença el que tothom suposa que són les vacances dels mestres. Si hem fet tot el que ens tocava ja no ens cal tornar a l'escola fins el dia 1 de setembre. Jo de moment avui aprofito per a fer la reflexió de final de campanya. 
Aquest curs ha anat força bé. He acabat el cicle amb els nens amb els que el vaig començar i la valoració conjunta de tot el que hem fet, el que han aprés, el que han viscut, el que han crescut i el que han gaudit, ha estat positiva. He rebut la felicitació per part de molts pares i això és un premi que no té preu, sobretot perquè no sempre és així. Sol ser complicat trobar l'equilibri entre l'exigència i la permissivitat necessària per aconseguir els objectius i que tothom hi estigui d'acord. La nostra és una feina en la que tothom s'atreveix a dir com hem de fer les coses, sembla que qualsevol té masters en psicologia, pedagogia, educació, etc.
El dia a dia amb els alumnes no és fàcil. Ni, a vegades, tampoc ho és el dia a dia amb els pares. La diversitat a l'aula és complicada. La situació social general afecta també, i com que aquesta situació no és bona, doncs l'afectació és negativa, és clar. Les interferències amb la política sense tenir en compte la pedagogia suposen molts pals a les rodes. Les mancances eficients i efectives del nostre patètic sistema educatiu tampoc ajuden gaire. I així podria fer una llarga llista de despropòsits que en acompanyen en la nostra tasca. Però amb això no avançaríem gaire.
Les ganes de tirar els projectes endavant, la il·lusió de poder ajudar a formar bones persones i ensenyar-los a pescar perquè tinguin eines de supervivència pel seu futur superen l'hostilitat inicial i dins de cada aula es treballa el millor que es pot. Dins la meva aula hi creo el meu món, el nostre món, meu i dels meus alumnes, i faig que el viatge de setembre a juny sigui un petit viatge cap a Itaca.
Motivar-los a estudiar, crear-los hàbit en la lectura, ajudar-los a saber triar a cadascú el que millor li va, encuriosir-los per despertar en ells el cuc pel coneixement, contagiar-los el gust per la feina ben feta, ensenyar-los a esforçar-se per aconseguir fites, donar-los seguretat i confiança en sí mateixos, ensenyar-los a aixecar-se després de caure, ajudar-los a créixer. Tot això i algunes coses més. Tot un viatge cap a Itaca, ple d'aventures i ple de coneixences.
I demà, quan ja hauré reflexionat prou sobre el curs acabat, començaré a reflexionar sobre el curs que ve, perquè com us podeu imaginar, el cap no descansa en aquesta feina.