divendres, 29 d’abril del 2011

Agobiada

Tinc ganes d’escriure, tinc força idees al cap, entro i surto mil vegades en aquest racó i no sóc capaç d’enfilar unes quantes paraules amb una mica de sentit. No sé si no acabo d’estar bé amb mi mateixa o si és la primavera (pobra primavera, no sé perquè li donem la culpa de tantes coses)… No vull agobiar-me per això però ho faig. Suposo que segueixo sent massa exigent amb mi mateixa i em passa factura d’aquesta manera. M’he de prendre un respir...

dissabte, 23 d’abril del 2011

SANT JORDI

Novament el cavaller

ofereix a la donzella
la més maca de les flors,
la que amb els pètals envellutats,
embolicant-se l’un a l’altre
van obrint-se poc a poc
regalant-nos la fragància
que ens endolça els sentits,
que ens entendreix el cor.

Felicitats a tots els Jordis i
en particular als "meus" Jordis.

dimecres, 20 d’abril del 2011

És justa la JUSTÍCIA?

Un bon dia vaig rebre un mail d’un amic comunicant-me que estava de baixa i que no li enviés correus a la feina. No em donava gaires explicacions i va ser precisament aquell especial laconisme el que em va semblar estrany. Vaig donar-li un temps prudencial i li vaig contestar. La seu posterior mail de tornada ja em va confirmar, implícitament, que alguna cosa estava passant. Total, que les hi estaven fent passar canudes a la feina, estava patint un mobbing en tota regla, ell i el seu company de departament. L’altre ja havia petat feia temps i ell ho feia llavors.

Pels vols de Nadal em va dir que havia decidit portar-ho als tribunals i que si jo li faria costat. Òbviament, coneixent la seva honestedat i lleialtat, i veient clarament la situació en la que s’estava veient embolicat em va semblar irrefutable el fet de lluitar per les causes justes.

Dimecres dia 13 d’abril es va fer el judici.

Sala 11 de lo Social de Barcelona

Res va anar com havíem preparat. Quin mal gust de boca em va quedar! Quina sensació de farsa i muntatge teatral! No em vaig poder explicar. Preguntes tancades i dirigides al que ell volen sentir sense poder-te sortir del “guió”, del seu “guió”. Vaig ser interrogada més que per ningú pel propi jutge i les meves respostes ja condicionaven les posteriors respostes a totes les preguntes que em va fer l’advocada... la sensació de no poder dir ni una paraula més de les justes i la d’haver de deixar en el tinter tantes i tantes coses que explicarien molt bé la situació i el motiu pel quin estàs allà volent donar suport al teu amic i la necessitat encontrada de no poder dir res que enlloc d’ajudar el perjudiqui et fa sentir MOLT MALAMENT.

Vaig sortir amb la sensació de no haver ajudat gens ni mica en el que pretenia sinó més aviat al contrari.

Encara avui no es coneix la sentencia, però penso sincerament que hi ha massa de teatre en tot això. Molta retòrica en el llenguatge, molta posta en escena i molta parafernàlia per al final sentenciar a favor del fort que ajudat d’aquesta condició també ha pogut presentar-se a l’escenari amb bon reguitzell de flors ben maquillades, això sí, de plàstic si cal, però donant el pego i empetitint al dèbil encara que sigui qui te aquelles flors menys espectaculars potser però que encara mantenen l’olor i la frescor autèntica.

No confio en la justícia de la Justícia i menys després d’haver viscut això. Confio en el cor de les persones i en la seva autenticitat, sigui quin sigui el resultat de la sentència. I confio en que al final sigui justa la vida pel qui actua en conseqüència.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Des-rutina

Un respir d’una setmana, aquesta que en diuen “santa” i que ha perdut tant i tant del sentit que un dia va tenir l’Espanya, país de tradició judeocristiana. Les tradicions s’han convertit més que res en pur folklore i ja em sembla bé. Sense fanatismes ni fe malentesa i disfressada, les tradicions i el folklore formen part de la cultura i són interessant de mantenir.

Un recorregut per diferents pobles del sud, donen una visió molt particular de tot això.


dijous, 7 d’abril del 2011

diumenge, 3 d’abril del 2011

XOCOLATA

Per a la proposta del blog http://tumateix-jocs.blogspot.com/ en la seva secció de JOCS DE LLETRES on convida a fer un microconte (50 paraules màxim) amb temàtica Cuina-erotisme i en el que hi surti el nom i cognom d'un/a escriptor/a, no necessàriament junts.


Caminava amb en Josep per l’espectacular paratge del Pla de la Calma. Van seure a devorar un pastís de xocolata que portava. Ai, la xocolata! Que si els dits plens, “me’ls menjo”, que si en tens al voltant de la boca, “t’ho llepo” ... Van acabar devorant-se l’un a l’altre.