És evident que l'home ve de la patata!!!

Ja ho van dir fa molt de temps els de La Trinca i cada vegada sembla més veritat.
A vegades em pregunto perquè ens serveix la tècnica i m’adono que al costat dels motius que hi ha en positiu sempre sol haver-hi també una contraindicació amb molta força. La veritat és que tot el que inventem són armes de doble fulla. L’altre dia sentia parlar a un adolescent que no tenia mòbil i ho vivia com el pitjor que li estava passant, el fet de no tenir mòbil el feia inferior als seus amics i es sentia humiliat per això. Intentaven fer-li entendre que realment no el necessitava i no ho entenia de cap manera. Hem vaig parar a pensar en el grau d’esclavitud i servilisme que hem incorporat a les nostres vides en funció de les noves tecnologies. Us heu parat a pensar en tot això?
L'última “tonteria” que ha sortit i motiu que m’inspira aquest post és el Facebook. Fa quatre mesos que algú, el més agosarat dels meus amics, em va enviar un invitació a això que no havia vist ni senti mai encara i que es deia Facebook. Jo no li vaig fer ni cas. Al cap de pocs dies vaig rebre una altra invitació i així no n’he parat de rebre des de llavors. Jo, evidentment, avui ja tinc també el meu Mur al Facebook, faltaria més, una persona com jo sempre a la cresta de l'ona, com ha de ser. I ja sóc jo la que convido a altres amics. T’hi trobes al més inesperat, gent de la feina, de l’ex-feina, de la universitat, del curs aquell d’anglès que vas fer un estiu, del grup de danses mediterrànies de fa dos anys, del viatge de les vacances, de... mil llocs. I a sobre, cada nou contacte t’obre una altra cartera de gent coneguda. I total perquè? Doncs per puro cotilleo, ja que poca txitxa en pots treure de les quatre línies que intercanvies amb aquells que fa molt temps que no havies vist o sabies d’ells però que en realitat la seva vida t’importa poc. Però en definitiva el que passa és que sembla que no estiguis en aquest món sense tenir Facebook. I a més a més t'hi enganxes. I espavila que ja vas tard, perquè si encara no en tens quan t’hi posis ja ha sortit una altra cosa.
Quin estres això de la modernitat!
I fixeu-vos que tot i criticar-ho i ser totalment contraria a formar part de qualsevol “ramat” que segueix les modes per inèrcia, aquí estic, amb el meu blog, el meu Facebook i espereu que aviat portaré un pearcing i un tatoo en algun lloc. Encara que potser això ja si que és old fashion.

Ho veieu com cada cop estem més grillats? O què és el que amaguem en el fons?

És evident que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata...

Pavelló de Can Bassa

(Familia de Casa Massa,

va per vosaltres!!!)

El passat diumenge va tenir lloc la inauguració del pavelló esportiu de Can Bassa. Pavelló reivindicat a l’ajuntament com a equipament pel barri i com a gimnàs per al CEIP Mestres Muntaña i l’IES Celestí Bellera. Al fi, al cap de com a mínim 5 anys, ha arribat. En aquells moments jo era representant de pares del Consell Escolar de l’escola i vaig ser membre de la comissió que va treballar per aquest projecte. Vam anar a parlar del tema amb el regidor d’urbanisme corresponent. Primer ho era el Josep Mayoral i desprès, quan el van fer alcalde, va passar a portar el tema el Jordi Terrades. En aquell moment semblava que demanàvem un impossible, tot i que mai se’ns va dir un no per part de cap mandataire ni nosaltres vam tirar la tovallola i vam seguir insistint davant d’un o altre. El que passa es que hi confies relativament perquè ells mai tenen un no i el que si saben fer és anar donant llargues.

A mi els polítics mai m’han agradat massa, els veig interessats, estrategues, i moltes vegades venedors de fum i això a mi no em va. En aquelles reunions encara ho vaig veure més clar i vaig veure com al darrere de qualsevol acció tenen al pensament els votants, que és el que han de tenir, però amb lectura totalment manipulada. En fi, que mai vaig tenir clar si el famós pavelló arribaria un dia a ser realitat.
Ara, per satisfacció de molts, ja l’hem pogut inaugurar. I realment he de dir que ha superat força les expectatives previstes. S’ho han currat, ha quedat estupendo i penso que serà una bona inversió pel poble i que molta gent en traurà profit. D’això es tractava. Hi vaig trobat a molta gent que des del principi vam treballar per aquesta obra, la plana política, les direccions de tots els centres educatius implicats, els representants de les institucions del barri, la comissió i força gent del barri.
He de reconèixer , malgrat tot, que el Mayoral i el seu equip són bons polítics, estigui més o menys d’acord amb la seva línia i m’agradin més o menys els polítics en general, però crec que és lícit reconèixer que aquest és intel·ligent, és proper, té força carisma, es fa estimar i en sap molt. L’arribar a aquests llocs suposo que no és perquè si. A mi, des dels meus dies de Temoinsa i trobades posteriors per temes professionals, sempre em dedica un gest de carinyo quan coincidim i això és d’agrair. I el que més és d’agrair és que treballa bé pel poble i de fet també crec que en recull el fruit amb l’estimació de la gent.

En fi doncs, que ja hi ha un nou important equipament perquè la ciutat des del nord fins al sud pugui fer esport i així fer salut. Ahir mateix els escolars ja van començar a fer-ne ús i esperem que els quin van venint en disfrutin i l’aprofitin bé.