![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil6UvaaZ5LU_YbEDOV0A2C5hqqdjCSa1pcsPO9wrJJTNqSDeHA06C2QsZ280N7D39HAcfNhYdopcoTLdECiRRj8bovNaWnjUyf6eWmPQT9EK6sjjS4ETCjgjMBolY7UZt1rOmLt77owLI/s200/cors+de+tom%25C3%25A0quet.jpg)
sense fer res, sense voler, sense saber per què.
Són impulsos, són espurnes que cueixen,
són desitjos incomplerts?
Visualitzar-te em fa somriure, em relaxa, em gratifica
i em fa pena el no tenir-te,
em fa pena que tot és ja passat.
Però em negiteja encara la incertesa
del no saber que van ser aquells petons furtius inconscients
i em fan encara molt més mal
tots els que conscientment no ens vam fer.