M'algrat tot, m'algrat els fets del passat divendres vulguin enterbolir la veritable i bona essència de l'ésser humà, i salvant les distàncies perquè res és comparable a la barbàrie, ens arriben mostres de gent bona.
La setmana passada el meu fill va perdre la cartera. Se'n va adonar quan anava a agafar el tren al matí següent i no ho va poder fer. Diners no en portava perquè mai té un cèntim, però tenia la targeta per estudiants de la Renfe (200€), el DNI i el carnet de l'escola, documents valuosos i imprescindibles pel seu dia a dia.
A la tarda tot van ser maldecaps, anar a la policia a veure què podia fer per a recuperar-lo i demés.
Al dia següent al vespre, en arribar a casa hi ha via la cartera a la bústia amb aquesta nota:
Quin gest! Quina alegria vam tenir! Doble alegria: la de recuperar allò perdut amb el consegüent estalvi de maldecaps i la constatació de que encara hi ha bones persones.
Com que no va deixar cap telèfon per a poder-li agrair i com no sé cap altra manera de fer-ho li dedico aquesta entrada i li desitjo el millor.
Doncs sí que hi ha bona gent, sí. Només falta ensopegar amb alguna bona persona, i no sempre passa. Però quan passa, és allò que et congracia de nou amb la humanitat. No ens n'hauríem d'estranyar tant, oi? Per alguna cosa deu ser...
ResponEliminaUna bona persona , sens dubte. M'alegre de que encara quede gent així.
ResponEliminaRecorde la de coses que vaig tindre que fer per tornar un mòbil que em vaig trobar xD
Una abraçada!!!
Una bona notícia, com dius doble. Per al que retroba el que ha perdut i per tota la societat.
ResponEliminaTant de bo l'Alex sigui feliç pel gest que va fer.
encara queda bona gent, això reconforta i molt
ResponEliminaI tant que queda bona gent!!!
ResponEliminaSort n'hi ha de persones així, ens reconcilien amb la raça humana!!!
ResponEliminaPetonets.
Aquestes coses tornen la confiança en el esser humà.
ResponEliminaBé per l'Alex! Tant de bo hi hagin moltes persones com ell.
sempre és agradable i reconforta el fet que existeixin bones persones
ResponElimina