Havia arribat el moment d'acomiadar-me d'aquell lloc, de la meva ciutat, de la meva terra, de la meva gent. I no hi havia un lloc més significatiu que aquell per a fer-ho. Havia pujat infinitat de vegades allà a dalt. De petits el meu pare, gran aficionat a l'astronomia, ens hi portava per a gaudir de la vista al cel i de la vista al mar, de la vista espectacular de Barcelona que potser no saps apreciar quan ets petit però que vas aprenent a gaudir-ne quan et vas fent gran. Pujar allà dalt sempre em removia emocions. Havia compartit aquell racó que considerava un tresor amb qui més estimava: amb el pare que va ser qui me'l va presentar, amb el meu germà Pau que fa fer que hi passessim unes estones espectaculars competint a veure i reconèixer estrelles, amb l'Abril que quan li vaig portar me les va fer veure de colors...
I ara em tocava volar lluny, l'estrella que m'il.luminava el camí volia dir creuar l'Altàntic i no seria fácil venir de tant en tant a carregar piles al meu racó. En unes hores, quan el sol brilles a l'horitzó m'enlairaria en busca d'una nova vida però volia que en la meva retina hi quedes la imatge del meu cor i la meva pell estès impregnada del perfum d'aquest racó.
I ara em tocava volar lluny, l'estrella que m'il.luminava el camí volia dir creuar l'Altàntic i no seria fácil venir de tant en tant a carregar piles al meu racó. En unes hores, quan el sol brilles a l'horitzó m'enlairaria en busca d'una nova vida però volia que en la meva retina hi quedes la imatge del meu cor i la meva pell estès impregnada del perfum d'aquest racó.
La meva contribució a la proposta de la Carme