Fa pocs dies vaig rebre un whatsap d'un amic que deia:
- Necessito un favor, si pots i vols.
Encuriosida i sobretot disposada a col.laborar vaig preguntar-li de què es tractava. Segur que no endevinarieu la resposta. Jo no ho hauria fet. Es tractava de fer un discurset per unes noces d'argent. Però no era per les seves, no. Era per les noces d'una amiga d'una amiga seva.
Si, si. Resulta que una amiga seva li havia demanat a ell que ho fes per una amiga de la primera. Ell no va saber-li dir que no i com que se li va fer molt costa amunt m'ho va demanar a mi. Així funciona la llei de la subcontractació! De seguida li vaig dir que sí, però quan m'hi vaig posar em vaig adonar que no sabia res dels qui celebraven la festa i que necessitava informació per tal de fer una cosa amb un mínim de dignitat. Se'm va acudir de buscar a Intternet a veure que hi trobava. Buff, allà hi vaig trobar de tot, és clar- Discursos curts, llargs, d'amics, dels membres de la parella entre sí, de formals, d'informals... Se'm van disparar no se quantes coses per dins!
No podia copiar i enganxar res d'allò. Em semblava tant cutre fer-ho. I jo, encara que l'encàrrec fos el més surrealista que he tingut, o feia les coses ben fetes o no les feia. Vaig demanar informació dels personatges al meu amic que ell va haver de demanar també a la seva amiga perquè tampoc els coneixia. I amb les dades imprescindibles i quatre instruccions per a fer una cosa decent vaig posar-me amb la labor.
Ja està fet, entregat i acceptat molt gratament.
Però hi he donat moltes voltes. Quan el feia em posava en la pell de cada un dels qui havien intervingut en la història:
- La celebrant: Sabria algun dia que la seva amiga no tant sols no li havia fet el discurs sinó que l'havia subcontractat? Li agradaria de veritat el discurset? Li cauria la llagrimeta al escoltar-lo?
- L'amiga: (Per dir-ne alguna cosa, perquè amb amigues com aquestes que ni es dignen a fer una cosa tant personal com això jo no sé si les considerara amigues...) No sé amb quin morro llegirà un escrit que no és seu i quin sentiment hi posarà. El que segur farà és en tot cas penjar-se la medalla. Quina gent que corre! Plàstic, molt plàstic!
- El meu amic: S'ha sentit malament per no haver dit que no quan tocava i malament per haver fet el mateix que l'amiga, demanar-ho a un altre, o sigui, a mí. Jo l'he disculpat perquè al cap i a la fi ell no està implicat emocionalment amb els celebrants i per tant jo no veia tant greu la seva subcontractació.
En fi, que em passen unes coses!!!
Alimenten amb escreix la inspiració pel blog!
jo de tu els hi demanava almenys els video de la lectura del text.....les cares han de dir molt.
ResponEliminaPerquè costa tant saber dir NO
No estaría malament veure'ls per un forat en el moment de la lectura, ha,ha,ha.
EliminaBona pregunta la teva però que no és fácil respondre.
No m'ho puc creure... realment, com som tots plegats...
ResponEliminaBé, la part positiva és que te'n surts de tot i amb nota. Una medalla per a tu i un suspens per a tota la resta.
Si, si. Viure per veure!!!
EliminaQuin sentit té fer un discurs per algú que no coneixes? Es absurd. La gent es absurda.
ResponEliminaSi, la gent és absurda. Tot i que jo, encara que hagi fet un discurs per algú que no conec, no em vull ficar en el sac dels absurds. Per a mí tenia un sentit, fer-li un favor a un amic. La resta era només la part tràgico-còmica.
EliminaLa major part dels discursos que fan els polítics les els escriuen els seus assessors.
ResponEliminaSé del cert el cas del pròleg d'un llibre que va fer un important polític. El va escriure una assessora. Ella mateixa m'ho va confessar.
Bastant trist també. I aquests segurament no ho fan per amor a l'art!
EliminaRealment hi ha persones que abans de demanar un favor, s'ho haurien de pensar dues vegades(ho dic per l'amiga)...Perquè quin sentit té que una cosa tan personal la faci algú que no coneixes de res!
ResponEliminaBona tarda.
Si, si, vaya amiga de l'ànima!!!
EliminaJa va bé tenir temes pel blog! I precisament, que t'hagi arribat aquesta demanda, encara que sigui de rebot, de molt rebot, deu tenir-hi relació, amb el blog. Si no directament, el teu amic segur que sap que tens facilitat per escriure, i se n'ha volgut aprofitar. Ataques amb duresa 'L'amiga', però és que hi ha gent que no sap ajuntar dues frases amb coherència, ho has de tenir en compte. I com que ho saben, ja no ho intenten. Però bé, la qüestió és que tu has pres la responsabilitat, i la feina està feta. I si la cosa no rutlla, que no et vinguin a demanar explicacions, haver fet ells la feina! Si va bé, tampoc compto que ningú et vingui a donar les gràcies...
ResponEliminaCrec que més aviat són poques ganes. A vegades si ni ho intentes tampoc saps de que ets capaç de fer. I sobretot en aquestes coses és el cor el que ha d'impulsar l'acció, però clar, les escales de valors de cadascú són molt particulars. Les gràcies ja me les han donat, Xexu.
EliminaUi, quan saps que t'agrada escriure tot sovint passen coses així. Que si un poema per uns nuvis, que si un escrit per una amiga que se'n va a viure fora, que si una dedicatòria per la neta que fa divuit anys. Això a i em crea un compromís enorme, no sé dir que no -n'hauré d'aprendre- i escriure per gent que no coneixes és dificil.
ResponEliminaVeig que tu t'ha has sortit prou bé, et felicito, perquè té mèrit.
Es tracta de posar-hi voluntat. I com bé tu dius, si t'agrada escriure tampoc és tant costerut fer això.
Eliminarealment com un guió de peli.....quines coses que et passen! almenys el discurs va agradar?
ResponEliminaSembla que als primers filtres sí. Al destinatari final no en tinc ni idea. Ja investigaré.
Elimina