Havia arribat el moment d'acomiadar-me d'aquell lloc, de la meva ciutat, de la meva terra, de la meva gent. I no hi havia un lloc més significatiu que aquell per a fer-ho. Havia pujat infinitat de vegades allà a dalt. De petits el meu pare, gran aficionat a l'astronomia, ens hi portava per a gaudir de la vista al cel i de la vista al mar, de la vista espectacular de Barcelona que potser no saps apreciar quan ets petit però que vas aprenent a gaudir-ne quan et vas fent gran. Pujar allà dalt sempre em removia emocions. Havia compartit aquell racó que considerava un tresor amb qui més estimava: amb el pare que va ser qui me'l va presentar, amb el meu germà Pau que fa fer que hi passessim unes estones espectaculars competint a veure i reconèixer estrelles, amb l'Abril que quan li vaig portar me les va fer veure de colors...
I ara em tocava volar lluny, l'estrella que m'il.luminava el camí volia dir creuar l'Altàntic i no seria fácil venir de tant en tant a carregar piles al meu racó. En unes hores, quan el sol brilles a l'horitzó m'enlairaria en busca d'una nova vida però volia que en la meva retina hi quedes la imatge del meu cor i la meva pell estès impregnada del perfum d'aquest racó.
I ara em tocava volar lluny, l'estrella que m'il.luminava el camí volia dir creuar l'Altàntic i no seria fácil venir de tant en tant a carregar piles al meu racó. En unes hores, quan el sol brilles a l'horitzó m'enlairaria en busca d'una nova vida però volia que en la meva retina hi quedes la imatge del meu cor i la meva pell estès impregnada del perfum d'aquest racó.
La meva contribució a la proposta de la Carme
Com podem oblidar els llocs i la terra que tant ens ha marcat. La portem dins perquè és part de nosaltres, és igual on anem i com de lluny estigui.
ResponEliminaCada racó que ens ha ajudat a créixer ens ha deixat la seva empremta, efectivament.
EliminaSempre sentim la terra endins, a prop o lluny. Un bon relat tendre i emotiu.
ResponEliminaGràcies, Laura per participar!!!
Gràcies a tu per a convidar-nos-hi. Sempre és un plaer fer cosetes d'aquestes.
EliminaQuè maco! És autobiogràfic?
ResponEliminaNo, només és literatura, si se'n pot dir així.
EliminaÉs molt bonic emportar-se'n la visió nocturna de la ciutat on sempre has viscut, però que toca deixar-la i anar-se'n lluny...Pensar-hi, serà com tornar-hi a viure per uns instants!
ResponEliminaBon vespre.
Sempre hi ha espai pel que vols que hi sigui present.
Eliminasuggeridor relat amb un punt de nostàlgia....ooooh bonic
ResponEliminaGràcies, Elfreelang!!!
Eliminales arrels que tenim sempre ens ajuden a recordar i tornar a casa.
ResponEliminaNormalment si, però també hi ha situacions no tan romàntiques, també hi ha fugides sense retorn...(aquesta idea me la quedo pel proper relat)
ResponElimina