Aquest estiu m'ha tocat anar a dues celebracions un tant ... no sé trobar-hi l'adjectiu!
La primera va ser un casament.
Un cosí del meu home que ja feia uns anys que s'havia separat ens va enviar un whatsap convidant-nos al seu nou casament.
"No volem regals, no volem diners, només volem que ens acompanyeu. I per això us demanem que us pagueu el menú".
Ens va semblar curiós el tema. I tot i que la relació no és gaire estreta, al meu home (és el seu cosí) semblava que li feia gràcia anar i vam dir que sí.
Al cap d'uns dies ens diuen el lloc i el preu del menú: 100€ per cap. I annexen un nº de compte per a fer l'ingrès. I a més, com que la celebració es feia a l'Hotel Bruc ens podiem quedar a dormir allà mateix per un preu d'habitació que ens ofertaven també en el pack.
Osti, 100€ per cap... El tema ens va portar fins i tot a una petita discusió. Jo ja trobava de força mal gust aquesta manera de convidar, però conforme s'anaven coneixent els detalls, m'anava encrespant més i més. De momento van caure els nens, que tampoc estaven precisament motivats en l'assistència. Hi anàvem només el meu home i jo. I a dormir a casa. Ja ens estariem d'abussar de la barra lliure.
La cerimònia, molt a l'americana, en els jardins de l'hotel, al peu de Montserrat:
L'espectacle va ser veure les cares dels convidats quan anaven llegint això!!!
Obviament vam adonar-nos de que era una broma, amb un sentít de l'humor molt discutible que els nuvis havien emprat en tot plegat!
I el menú no va ser aquest, però potser més d'un hauria estat més content si ho haguès estat. Fluix, fluix, molt flluix. I tot guarnit amb uns centres de taula espectaculars, amb flors de plàstic.
Tot un luxe d'elegants detalls com podeu veure.
El darrer va ser el discurs dels celebrants, des d'aquest púlpit en forma de pastís abans de les postres que ens van portar i que era el més plausible de la festa.
I aquesta va ser la primera, com us he dit abans.
La segona va ser una convidada del mateix estil però en versió bateig.
El preu era més ajustat i el menú més bo. O sigui que per aquesta part bé, però va ser un bateig en tota regla, vull dir per l'esglèsia perquè clar, batejos a lo civil no n'hi ha. Però... posant-me a pensar... uns pares que ni estan casats i que no han trepitjat ni trepitjaran una esglèsia més a la seva vida se'ls ha de permetre un bateig? L'esglèsia no s'ho planteja això? A què juga?
Digueu-me si sóc jo la rareta de pensar així o són ells, perquè jo és que no entenc res. Ens estem trastocant, definitivament.
Amb el menjar no s’hi fa broma, i més quan pagues 100€ d’un menú que no deu costar ni una quarta part contant cuiners, servei i tota la resta inclòs. Es un veritable robatori quan per dir simplement que es tracta d’un casament et quadrupliquen el preu perquè si.
ResponEliminaLa església està encantada de cobrar per prestar els serveis d’un bateig encara que els pares no estiguin ni casats o encara que es tractés de batejar el fill de Satanàs, la pela es la pela.
Tot plegat, una pena.
EliminaAixí no anem enlloc!
a mi em fan això i convido a casa als nuvis a sopar...per allò d'estar junts. Ja no saben com fer-ho per continuar cobrant menús de casament a preus inflats a més no poder.
ResponEliminaHome, els dels restaurant i altres negocis col·laterals a un casament tenen molta barra, però aquesta fòrmula de que cadascú es pagui el menú... que vols que et digui!!!
EliminaEstic totslment d'acord amb la teva frase final: ens estem trastocant, definitivament!
ResponEliminaEl pitjor és que al final tots formem part del joc, inclús jo mateixa.
Eliminadeu n'hi do 100 euros!!! trobo millor els convits tradicionals es fa un regal i punt i per cent euros devíeu agar els centres de flors i tot !!!!
ResponEliminadona m'has fet venir idees , pel meu aniversari puc convidar així 300 euros per cap i em faig una festassa....jajaja crec que no em vindria ningú
Si et vols fer una festa ja saps! Però mesura els preus que pots haver-la de fer tu sola!!!!
EliminaQuina mandra aquesta mena de cerimònies. Em sembla que a la tardor em tocarà boda, i ara fa unes setmanes vam anar a una cerimònia de bateig a l'església, perquè la família ens va convocar, però després de veure l'espectacle del capellà graciós (ell es pensava que ho era), vam anar directament cap a casa. Quina angunieta tot plegat.
ResponEliminaDoncs ves-te preparant si en tens una al caure!
EliminaTampoc sóc d'aquesta mena de festes i molt menys si són "originals" com aquestes que expliques...Cent euros el menú! Ja podia ser a proba de sibarites!
ResponEliminaM'ha sorprès perquè no havia sentit mai això que et convidessin i t'haguessis de pagar l'àpat...
Alguns ja no saben què fer per sobresortir!
Bon vespre, Laura.
La núvia va dir que ara es portava això. Jo no ho havia escoltat mai, però de moment ho vam patir.
EliminaLo del bateig si no hi creus no ho he entès mai, però això també passa amb casaments i comunions. I amb funerals! No ho he entès mai. Recordo fa anys un mossèn que em va explicar que hi havia una família que li havia demanat una comunió 'per lo civil'! Sí, estem ben trastocats...
ResponEliminaheheheh!!! Acabe de llegir el teu post i m'ha encantat!!! perquè m'he sentit identificada també aquest estiu amb aquest tema... cada vegada és tot més "clin-clin-caixa", i a les bodes sempre et diuen: "nooo, la nostra serà especial, diferent, i el lloc és super-xic..." i després és tot igual sempre. I els batejos s'han convertit en "quasi-bodes"... Ara, jo no sé què passa que al final sempre m'ho acabe passant pipa a les bodes... a les dels altres és clar!
ResponElimina