Per fi he aconseguit acabar de llegir aquest llibre que vaig començar fa mooooolt temps. Era dur, monòton, trist, lent...tot i que en el fons tracta dels sovint fosc món de les relacions personals familiars i que no deixa de ser interessant. Però el titol és pura ironia perquè reflexa sobretot, tot el que ens sol fer infeliços. I el qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra!
"La presentadora interrogaba a la vedette sobre aspectos escabrosos de su vida privada y ésta negaba las inconcretas acusaciones haciendo un encendido elogio de la su propia sinceridad.
[...] -Vaya tontería le ha dado a la gente con lo de ser sincero ahora -dijo-. Se considera una virtud la sinceridad y no lo es.
Tomó impulso y se levantó de sofá.
-¿Qué quieres decir?
Marta había comenzado a andar rumbo a la cocina.
- Que, según en qué ocasión, puede ser incluso totalmente desconsiderado, un signo de la peror educación. ¿Te imaginas un mundo en el que todos dijéramos lo que pesamos de los otros? Seria invivible.
[...]
Cuando aquella noche me fuí a la cama, tratando de imitar el sueño de Marta, imaginé que ella y yo ocupábamos el cento de un habitáculo cerrado y que, como en un juego de cajas chinas, a éste lo contenía uno mayor que era a su vez el centro de otro, y así sucecivamente hasta el infinito. Lo más extraño no era la progresión geométrica de nuestro encierro en la que cada habitáculo aumentaba y se reproducía en el siguiente, sino el hecho de que tener mi espacio limitado al primero de ellos no me impidiera ser concsciente de los otros."
Segurament es tracta d'una prosa difícil, poc lleugera i en fa una novel·la de digestió pesada.
Amb el fragment que he copiat convida vull, amb el primer paràgraf, convidar-vos a la reflexió sobre les virtuts de la sinceritat i amb el segon mostrar-vos com de poc àgil pot ser la lectura d'aquest llibre.
Alguns direu que si m'ha costat tant per què no l'he abandonat...Crec que ja n'he parlat alguna vegada d'aquest tema. Per principis, acabo tots els llibres que començo. A vegades coses que no prometien gens m'han donat molt grates sorpreses.
dona si t'ha costat de llegir ....enhorabona per haver-lo llegit tot jo també acostumo a acabar-me'ls encara que em suposi una tortura ....la prosa enrevessada o recarregada no em va gaire ....si n'has tret alguna cosa bona ja està bé oi?
ResponEliminaA mi també em costa molt deixar un libre sense acabar, tot i que alguns poquets cops ho he fet.
ResponEliminaEl tema em sembla interessant i estic d'acord que no cal ser sempre sincer, ja que moltes persones amaguen darrera el concepte sinceritat una falta greu d'educació i fins i tot una certa crueltat. Una cosa es mentir, i també se'n podria parlar molt i l'altra és callar o ser discret, que sovint és ben fàcil.
Alguna vegada se m'ha fet tan "farragós" llegir algun llibre, que l'he deixat a mitges...
ResponEliminaPetonets.