Ahir, després del meu primer dia d'escola amb els nens, arribo a casa i em trobo el passadís ple d'aigua. Primer vaig pensar que els meus fills havien vessat alguna cosa perquè només havia vist una part però quan començo a mirar d'on sortia tot allò veig que venia de la meva habitació i que l'aigua sortia per sota la porta. Obro ràpidament la porta i m'ho trobo tot entollat. Quin salt al cor! Perquè quan dic tot, vull dir tot el que tenia precisament ahir al terra de la meva habitació: un munt de caixes de cartro plenes de papers algunes i de roba unes altres, un munt d'arxivadors amb documents que estaven al terra de forma provisional perquè haviem estat movent estanteries.....
Us podeu imaginar com se'm va posar el cos?
Però entre unes coses i unes altres i el xoc nerviós no donava amb la clau de pas de l'aigua. I se m'acut trucar a la companyia d'assegurances perque m'enviin un operari.
Després de superar la primera barrera de criba del robot i havent aguantat frases com aquestes:
- Els nostres operadors en aquests moments estan ocupats, sisplau mantinguis a l'espera.
- Si vol ser atés en català premi el 1,......
- Si la seva trucada és per notificar un sinistre premi el 4,....
Arribem al colofó:
- Hola bona tarda!...
Per fi podria explicar a algú que em podia donar una solució, no? Doncs no.
L'operadora, després d'escoltar la meva versió ràpida del que passava, pq tenia el raig encara sortint, em fa saber que el que em passa no m'entra en l'assegurança.
"porque no es una tuberia de la pared, es el mecanismo interno de la cisterna y eso no queda reflejado en lo que uds, tienen contratado"
I jo ja fora de mi li contesto: Me pregunto para qué sirven los seguros si cada vez que llamo para pedir ayuda sore algo me contestan que eso no entra."
I encara te la barra de dir-me que és que no es llegeixen bé les clàusules.
Seràn poca vergonyes!
