Ja fa uns anys que “per decret llei” a
l’escola s’ha de garantir que els nens llegeixin un mínim de 30 min al dia.
Cada escola ha buscat la seva solució al
tema. A la meva es fan 10 min a les entrades del matí i la tarda i 10 min al
pujar del pati. Segons l’establert pel claustre aquests llibres han de ser
triats pels propis nens perquè es tracta de que li agafin el gust a la lectura
i una bona manera es deixar-los llegir el que a ells els agradi. Jo no hi estic
del tot d’acord en tot això i a més podria inclús justificar que portada
aquesta pràctica amb determinats estils es generen moltes altres coses però no
precisament que els nens li agafin gust a la lectura. Llavors, i com que no em
puc saltar la norma, utilitzo les meves estratègies per intentar assolir
realment l’objectiu. Afegeixo a la biblioteca d’aula alguns llibres infantils
meus i els recomano algunes altres lectures que poden trobar a la biblioteca i
m’invento activitats perquè del que llegeixin en treguin suc i tant si els ha
agradat com si no, ho puguin valorar.
A vegades també em trobo amb que els he de
suggerir la no lectura de certes coses que porten de casa, no sé si amb la
supervisió dels pares o no (aquest seria un altre gran tema per a tractar)
perquè hi ha coses que més val fer-les quan toquen. Tot i que m’he trobat amb
comentaris tals com: “Mi padre me deja”. Als que no se si encertadament o no he
contestat: “Pues si tu padre te deja léelo en tu casa”.
 |
| Un dels molts de la col·lecció |
La darrera adquisició en la que hi he hagut
d’intervenir ha sigut aquesta:
Primer una nena en va portar un. Qual se’l
va acabar li va deixar a un company i ella en va portar un altre. I així fins
que ja esperen torn la majoria dels de la classe per a llegir-los. Amb tant de
moviment al respecte en vaig fullejar un un dia i veient del que es tractava
els vaig donar treva fins al següent cap de setmana dient-los que després ja no en volia veure
circular cap més per la classe.
Per assegurar-me’n de que no havia estat
una qüestió fora de lloc me llegit el nº 1 i 2 de la col·lecció i em ratifico
en el que vaig dir, amb tot coneixement de causa.
Es tracta del dia a dia d’un nen
entremaliat que es passa el dia fent-ne de tots colors a l’escola i a casa:
falsificant notes dels pares a l’escola i de l’escola cap als pares, insultant
als companys que no són del seu clan, burlant-se de tot els professors, parlant
malament de la seva germana gran, etc. Tot això amb un text que dista molt de
ser literatura. Per tant poc model adequat de lectura se’n pot treure d’aquí,
així que si als pares els hi està bé, a mi també m’està bé que ho puguin llegir
a casa, però no a l’escola.
Tot pot ser que algun pare vingui a
queixar-se de mi a la Direcció per l’assumpte, que tot podria ser!
Temps al temps!
