dimarts, 26 de setembre del 2017

La fragilitat de l'edat d'or.

Quan tot el que es fa té unes mires a curt plaç, quan tot el que es comença, siguin coses més banals o més importants, es veu i es viu com la possible darrera vegada, quan notes que el cercle es va estrenyent i que la metxa de l'espelma s'està esgotant, quan notes que el cansament està instaurat fins a la medul·la... tires la tovallola de l'intentar convèncer del contrari, ironitzes de certs gestos i esperes que en tot cas actuï la psicologia inversa. I per sobre de tot, respires fons i demanes paciència per a tots plegats.
La mare, a la porta dels 90 i de deixar de ser autònoma verbalitza que vol marxar. Ens trenca el cor als del voltant però, tossuda com és i fent-se la humil, allà està amb el seu "genio i figura", més que mai, apretant els cargols. 
Ja li dic jo:
- Mare, no tenim botó de ON/OFF.
Però ella no hi entén de tecnologia.

divendres, 22 de setembre del 2017

El sexe dels àngels

GEORGE, Simplemente se tu mismo. de Alex Gino


A rel del despertar d'un cas a l'escola d'un nen transgènere vam compar aquest llibre que n'explica una història basada en fets real.

La idea era poder-ne treure alguna cosa que ens ajudés en la gestió de l'assumpte en la mesura que ens hi calgués intervenir.

El llibre com a tal no m'ha semblat gaire interessant i fins i tot l'he trobat de lectura poc "friendly" (no trobo la paraula en català). Si que és veritat que et pot fer entendre coses i que el consell que s'en pot concloure és el de tractar amb la màxima naturalitat qualsevol cas que se't presenti d'aquesta o d'altres questions que per dir-ho d'una manera bàsica u genèrica podriem dir se surten de "lo normal".

En tot cas està clar que el que cal és molta empatia per poder entendre el que pot sentir una personeta (per jove) que se sent atrapat en un cos que no correspond a com realment se sent.

Endavant Lucas!!!

dimecres, 20 de setembre del 2017

Democràcia

No tinc paraules per tot el que està passant!
M'agradaria que fos un malson i que em puguès despertar i veure que res ha passat de veritat, però em sembla que no va així la cosa i que sí, si que s'està produint una ferida que no se si curarà mai.
De moment jo estic tant entristida, enrabiada, desabuda, uff, no trobo les paraules adequades pel garbuix de sentiments que tinc...
A veure com passarà a la història aquest 20 de setembre!