M'agradaria que fos un malson i que em puguès despertar i veure que res ha passat de veritat, però em sembla que no va així la cosa i que sí, si que s'està produint una ferida que no se si curarà mai.
De moment jo estic tant entristida, enrabiada, desabuda, uff, no trobo les paraules adequades pel garbuix de sentiments que tinc...
A veure com passarà a la història aquest 20 de setembre!
Les que ja tenim una edat, tot això ens fa tornar unes quantes dècades enrera, quan els drets humans no tenien cap prioritat...El veure ara la manifestacio del centre de Barcelona, fa que aquest garbuix de sentiments que dius tu, es suavitzin una mica.
ResponEliminaJo vull votar!!!
Estan perdent. No s'adonen que actuar amb aquesta contundència no és sinònim d'autoritat i seguretat, sinó d'impotència. Policia militar contra urnes, això només té un nom: dictadura. I la gent cada cop ho està veient més, tant aquí com a Espanya. No defallim, perquè el ridícul el fan ells. La ferida ara ja no curarà, més que mai ens tenen lluny i no pensem tornar.
ResponEliminaNo podem defallir, no. Volem marxar per no tornar...
ResponEliminaSerem forts, hem de fer-ho, o ara o mai. De moment estem en versió demo, esperem que arribi la cràcia
ResponEliminaSi a tot això que diueu però Xexu, no tinc jo tan clar que a Espanya vegin el que nosaltres volem que vegin. T'asseguro que no els hi arriba tota la informació i els hi arriba molta cosa manipulada. Tinc amics fora i he parlat amb ells i a part de que tampoc entenen la nostra postura, els nostres desitjos, els nostres sentiments,...no els arriba tot el que aquest govern patètic que es diu defensor de la constitució (barata excusa)està fent.
ResponElimina