Respirar pau

Assaborir el paisatge pels camins de la meva terra aquests dies, no té preu!

Carregar les piles tant com pugui, reparar ferides, omplir els pulmons d’oxigen, acallar veus interiors i preparar-se per a poder-se tornar a enfrontar amb el desconegut que ens pot sorgir demà passat és un exercici molt saludable.

La família cargol va d'excursió

Efectivament els cargols grans i els petits surten a explorar el terreny.

Ells no fan com nosaltres que quan plou ens quedem a casa si les obligacions ens ho permeten. Ells al contrari, quan comença a tronar ja preparen les antenes i a córrer. I si troben una fulla de bleda, com és el cas, a degustar-ne el que es pugui. 

I que ningú s'aturi perquè sinó et passen per sobre. Amb quatre gotes agafen una energia desmesurada, arrosseguen sense mandra tota la carcassa i estiren el múscul tant com poden per anar pasturant per tot arreu, anant-se orientant i tantejant el terreny amb la punta de les antenes i per suposat, deixant rastre.

I no saben que corren un gran perill si es creuen amb mi. Jo, com a bona lleidatana, sóc fan dels cargols! M'encanten! I cargol que trobo, a la cargolera! Poc a poc vaig col·leccionant-los fins a tenir-ne una ració i llavors, a la cassola! Però d'això ja en faré un altre post.

Sant Jordi

ÚNICA, INIGUALABLE, IRREPETIBLE.
PELL DE VELLUT, AROMA DOLÇ INTENS, COLOR ELEGANT.
EL MEU REGAL A TOTS VOSALTRES EN UN DIA ESPECIAL COM EL QUE ÉS AVUI.

ZZZzzz,,,

Diuen que la son no es recupera, Igual que el temps perdut. Tot i que d’això del temps perdut en podríem fer moltes lectures i potser del concepte de perdre el temps conclouríem que és relatiu i que potser passa com amb l’energia que ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma...uff, deixo ja de barrejar teoremes que els físics em diran que cometo “sacrilegi”.

I torno al començament.

En la meva vida quotidiana dormo 6 hores com a mitja cada nit. Fatal, ja ho sé, però no m’organitzo per fer-ho millor i me’n vaig molt tard a dormir. I després ben d’hora ja em desperto i no puc estar més al llit o bé perquè tinc feina o bé perquè no m’hi trobo bé. En canvi, aquests dies dormo com un liró. M’adorno al sofà al vespre després de sopar, Empalmo quan me’n vaig al llit i no em llevo fins que el cos em diu prou que poden ser ben be les 9 passades. I a la tarda si m’hi deixo anar també m’acluco a la migdiada... No em conec! Però mira, si el cos m’ho demana, ara que m’ho puc permetre, intento reposar-me i recuperar aquella son que diu que no es recupera, per si de cas!