Assaborir el paisatge pels camins de la meva terra aquests
dies, no té preu!
Carregar les piles tant
com pugui, reparar ferides, omplir els pulmons d’oxigen, acallar veus interiors
i preparar-se per a poder-se tornar a enfrontar amb el desconegut que ens pot
sorgir demà passat és un exercici molt saludable.
com més arrapats a la natura més ho estem a nosaltres mateixos, al mateix temps que ens obre els ulls.
ResponEliminaSentir-te'n part de la natura és molt saludable!
EliminaEl paisatge de casa nostra és font inesgotable de plaer i descans de la ment.
ResponEliminaM'encanten les teves fotos... ja m'hi trobo.
La natura, el paisatge, de qualsevol lloc és un espectacle inigualable!
EliminaRealment aquestes fotografies encomanen pau i serenor...
ResponEliminaBon vespre.
A veure si dura la pau i la serenor quan tornem a l'asfalt!
Eliminarespiro pau a traves dels mots i sobretot d'aquest paisatges tant bucòlics
ResponEliminaM'alegra poder trasmetre amb èxit tot això i poder-ho compartir amb vosaltres!
EliminaTrobe coses a faltar, estimada...
ResponEliminaQuè trobes a faltar?
EliminaAmb aquests paratges, no m'estranya que hagis carregat piles, i respirat aire molt pur.
ResponEliminaSort d'aquestes oportunitats!
Eliminapaisatges preciosos <3
ResponEliminasón ben triats, però hi són, és clar!
EliminaQuina calma transmets en aquestes fotografies.
ResponEliminaUns llocs preciosos.
Si et sóc sincera, a vegades també la calma m'agobia... però un respir de tant en tant senta de faula!
Elimina