Li
agradava molt la paraula festuc. Era d’aquelles paraules que tenen un sonoritat
especial i li sonava exòtica, com si fos d’un altre idioma. De fet era una
paraula que havia aprés de ben gran perquè
aquesta fruita no formava part del
paisatge culinari de casa seva i durant tota la seva infantesa mai havia
escoltat, ni vist ni tastat aquest producte. Però de cop i volta va aparèixer i
tothom en menjava, tothom en parlava i inclús es va incloure com a nom de color
a la paleta, el color festuc! Es ben bé que quan ens hi posem, anem a per totes! Ara ja és de casa, la paret
de l’habitació està pintada amb color festuc, el vestit d’anar mudada és de
color festuc i als aperitius no n’hi falta mai un plat. Potser aviat en
plantaré un al jardí. Te festucs la cosa!
dilluns, 9 de març del 2020
divendres, 6 de març del 2020
Concurs Lletres i fils - 4t fil - La noia de Cal Francisqueta
Cada
dijous l’Elvira agafava el cossi gran amb la roba bruta, la pastilla de sabó i
el blau i se n’anava al safareig a fer la bugada. Pel camí, quan passava per
davant de casa de la Ramoneta li feia un crit i la seva amiga baixava també a
rentar la de casa seva mentre reien i xerraven una estona. A l’hora de fer el
dinar cadascuna tornava a ser a casa, davant els fogons, per preparar el menjar
per quan vinguessin els homes que eren al tros cuidant la terra. I a la tarda,
a brodar, a preparar l’aixovar mentre tornaven a riure i xerrar. I entre els
talers i els fils de colors la seva icona de Santa Llúcia, a qui se li
encomanaven totes les penes. Un no parar
però sense estres que llavors es treballava molt i es protestava poc. I no calia anar al psicòleg.
Etiquetes de comentaris:
Cultura,
Dedicatòries,
Jocs literaris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)