Li
agradava molt la paraula festuc. Era d’aquelles paraules que tenen un sonoritat
especial i li sonava exòtica, com si fos d’un altre idioma. De fet era una
paraula que havia aprés de ben gran perquè
aquesta fruita no formava part del
paisatge culinari de casa seva i durant tota la seva infantesa mai havia
escoltat, ni vist ni tastat aquest producte. Però de cop i volta va aparèixer i
tothom en menjava, tothom en parlava i inclús es va incloure com a nom de color
a la paleta, el color festuc! Es ben bé que quan ens hi posem, anem a per totes! Ara ja és de casa, la paret
de l’habitació està pintada amb color festuc, el vestit d’anar mudada és de
color festuc i als aperitius no n’hi falta mai un plat. Potser aviat en
plantaré un al jardí. Te festucs la cosa!
Hehehe...es que quan ens hi posem...ens hi posem de debò ! ja ho pots ben dir ! :)
ResponEliminaOstres! M' hauré de comprar algun jersei de color festuc!!#!
ResponEliminaM'has fet somriure amb el text,! De no conèixer la paraula ni haver-la sentit mai abans, a trobar-la per tot arreu, sí que té festucs la cosa, sí, hehe!
ResponEliminaGràcies per la teva aportació Laura, no era fàcil combinar les paraules aquest cop i te n'has sortit molt bé!
Els Antònia Font, emprant una paraula menys nostrada per definir festuc, la van incloure a una de les seves cançons:
ResponElimina"Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d'Ikea, un pistatxo,..."
Ves per on, els festucs, és l'unic "vici" que tinc, si començo ja no paro!!!
ResponEliminaBon vespre.