Concurs Lletres i fils - 4t fil - La noia de Cal Francisqueta

Cada dijous l’Elvira agafava el cossi gran amb la roba bruta, la pastilla de sabó i el blau i se n’anava al safareig a fer la bugada. Pel camí, quan passava per davant de casa de la Ramoneta li feia un crit i la seva amiga baixava també a rentar la de casa seva mentre reien i xerraven una estona. A l’hora de fer el dinar cadascuna tornava a ser a casa, davant els fogons, per preparar el menjar per quan vinguessin els homes que eren al tros cuidant la terra. I a la tarda, a brodar, a preparar l’aixovar mentre tornaven a riure i xerrar. I entre els talers i els fils de colors la seva icona de Santa Llúcia, a qui se li encomanaven totes les penes.  Un no parar però sense estres que llavors es treballava molt i es protestava poc.  I no calia anar al psicòleg.

Aquest text és un homenatge a la meva mare, que fins no fa gaire, encara era de les poques dones del poble que seguia anant a rentar, de forma nostàlgica, al safareig que tants i tants llençols i estovalles havia vist blanquejar.