Aquestes festes em fan viure un còctel d'emocions.
Els meus propis sentiments han anat canviat durant la meva vida. Hi ha hagut èpoques en que el nadal m'ha semblat bonic i altres en que m'ha semblat cruel.
Intento mirar la situació des d'una posició objectiva i tot i que li veig una llavor de fraternitat, de pau i de solidaritat en paral·lel s'aixeca la cara fosca de l'ésser humà que ho corromp tot i sura l'egoisme, el consumisme, la vanitat i el malbaratament.
Cap any com aquest he viscut el nerviosisme que algunes persones passen aquests dies, justament perquè sembla que tothom ha de ser més feliç i justament ells no poden ser-ho. Persones amb situacions delicades: nens amb pares separats o sense contacte, persones que han perdut ser molt estimats, situacions dramàtiques de salut, famílies amb recursos zero...
Per molt que pintem els vidres amb cotó simulant els nadals nevats, per molt que vulguem creure en la màgia del Pare Noel i per moltes copes de cava i rajoles de torró que posem damunt la taula, hi ha ferides que no podem contrarestar.
Cap any com aquest he viscut de tant a prop el sentiment de que ja queda poc de tenir a taula a tots els que encara hi havia aquest any. Perquè malgrat que hi eren, ja no hi era l'alegria i la vitalitat de temps passats. I tot i que és llei de vida i que una ja se'n va fent a la idea, el dolor es sent venir.
Dies de reflexió en una societat que a vegades no ho posa fàcil. Dies d'incomprensió per a alguns en veure's embolcallats en situacions que no han buscat. Dol de molts innocents. I això se suposa que aquests dies no ha de passar...
No se si vaig tard però vull, en la mesura del possible, que tinguem tots moments de pau, encara que només sigui per poder entendre una mica més el que és incomprensible i per fer-nos una mica menys de mala sang i pensar que hem de tenir esperança en que tot pugui millorar mica a mica.
