dimarts, 18 de setembre de 2018

SANTA PACIÈNCIA!


Mai he tingut paciència amb la gent gran i deu ser per això que sempre he admirat a qui s’hi dedica perquè jo m’hi veig incapaç. 
Però quan el problema és a casa es fa duríssim. 
No és el primer cop que parlo de la mare. Però el pes dels anys i la forma en que ella ho afronta en els darrers temps no ajuda gens a fer-ho fàcil. I segurament la meva poca paciència en aquest terreny tampoc. Ella ni ha superat ni superarà la mort del meu pare ara ja fa quatre anys. S’entesta en veureu tot des del costat fosc i amarg de les coses i no hi ha manera de treure-la d‘aquí. Això al costat de que degut a l’edat ja comencen a fallar coses: la memòria, les forces per a fer coses, la salut (tot i que està força bé per l’edat que té). Cada mes que passa es nota la davallada. Però al costat d’això no minva gens ni les ganes de manar, ni la tossuderia en el que ella pensa, ni la seva poca tolerància... I tots som ignorants, tots som ganduls, tots som desorganitzats, tot ho fem malament, etc, etc, etc.
Tot i intentar armar-me cada matí de paciència per intentar arribar al vespre immune de tot el que m’he de sentir durant el dia i tractar de fer oïdes sordes a molts comentaris sempre negatius i sovint injustos, hi ha moltes vegades que no puc aguantar i se’m forada la cuirassa i salto, i li crido i m’enfado i ens enfadem i acabo plorant en un racó i a vegades ella també. 
Em sento atrapada en una teranyina en la que s’hi barreja la ràbia de no poder controlar-me millor, la impotència de no poder-li fer entendre les coses de cap manera, la pena de veure-la i de veure’ns tots plegats en aquesta situació... Tothom m’entén però tothom se’n desentén.
Li’n dono de voltes i voltes al tema!!! I clar, no arribo a cap conclusió perquè ja sé que no és fàcil i venen els sentiments de tots colors a ballar a la festa, i et recordes del passat, i del futur, i de cop respires profundament tornant a la realitat i recordant-te que es viu només el present. I m’aixeco i em preparo un gin tònic i me’l prenc a la terrassa, preparant-me per a la cantarella que ja sé que vindrà a continuació:
-          “Ja la farem així la feina, ja!!!

SANTA PACIÈNCIA!!!