dilluns, 29 de juliol del 2019

NO PASSEU, sisplau!


Els senyals de transit són coses molt impersonals. Necessaris? Si, la gran majoria. Però també n'hi ha alguns mal pensats i inútils en la seva ubicació i acaben fent-se invisibles. I al costat de l'esperit de transgressió d'algunes persones, encara més. 
Això passava amb el senyal de direcció prohibida que hi havia al final del meu carrer.  Tothom se'l saltava perquè el fer-ho estalviava donar una gran volta, passar per carrers plens de semàfors i per altres estrets i de mal circular. I qui tenia pressa per a maxar del poble feia dressera tot i estar prohibit. 
Cada cap de setmana,  el jovent, quan marxava de festa a altes hores també es saltava la prohibició perquè ni la veien, entre el costum que ja s'havia adquirit i tot el que portaven ja dins  el cos. I llavors venia el drama. Cada cap de setmana hi ha via algun accident.
Així que com que l'ajuntament tampoc hi posava cura, el Guillem que ja no podia soportar-ho més va decidir fer un clam a la població i demanar personalment que en fessin cas del que allò volia dir i es va posar a aguantar la barra discretament. 
Va ser tot un èxit i va aconseguir que tothom tornès a veure el que allà hi havia, el que allò volia dir i a prendre conciència de que els senyals hi són per alguna cosa. En tot un any a partir d'aquell moment no hi va tornar a haver cap altre accident en aquell punt, però per si de cas el Guillem restava a l'aguait.

(La meva col·laboració als Relats Conjunts d'estiu de la Carme Rosanes).

divendres, 26 de juliol del 2019

REBEL del Cirque du Soleil

Magnífic! Espectacular!

He vist diversos espectacles dels que ha presentat aquesta companyia i no deixen mai de sorprendre'm. L'elegància i la professionalitat de tots els qui coordinen l'espectacle i dels qui pugen a l'escenari és altament plausible. Els numeros solen ser força originals, amb un fil conductor que els uneix i amb un vestuari molt creatiu, plens de color, amb música en directe i un alt nivell en la forma física dels artistes que sembla que totes les acrobàcies, les danses aères, els contorsionismes que porten a teme poden ser fàcils de fer. Però la veritat és que et fan badar la boca, número rere número, mantenint-te amb un ai al cor fins al moment d'aplaudir energicament cada actuació.
Diguem que tot això s'ho fan pagar i que les entrades no són massa assequibles. A Andorra ofereixen durant el mes de juliol un espectacle cada any gratuït pel qui el vol veure dempeus o a bon preu si decideixes agafar seient i ho fas des del minut 0 en que obren la compra d'entrades on-line perquè si no espabiles, no hi ets a temps.
Fins aquí tot molt bé, però...
Els peròs sempre per culpa de l'incivisme. Quina pena!
La nostra opció aquest any va ser la de veure l'espectacle dempeus. Vam arribar molt justos al lloc on està situada la carpa i no va poder triar, diguem que la millor posició. 
Quan la teva alçada està tocant la línia de la mitja o una mica per sota de la mitja, quan tens davant teu molts caps que et superen i quan, afortunadament, l'escenari està a l'alçada que et permet anar seguint-lo sense dificultat, cap problema. Però quan algú (o molts) que hi ha davant teu decideixen veure l'espectacle a través de la pantalla del seu mòbil gravant i et priven a tu de poder-ho veure en viu i en directe, què fas? I quan hi ha uns quants papes que han portat a les seves criatures de 2, 3 ó 4 anys a veure un espectacle que encara que es digui de circ no ho és en el concepte tradicional i el que no és és infantil i que a sobre comença a les 22.00h i que no veuen res i s'agobien i per solucionar-ho els posen a sobre de les espatlles, tot i haver advertit el presentador que estava prohibit fer-ho, què fas? I quan al costat tens una família en que la mare carrega a coll i descarrega dues o tres vegades a la seva nena de no menys de 10 anys i volum considerable, donant-te involuntàriament, per descomptat, patades per l'aparositat de l'operació clarament difícil d'abordar per la mare, què fas?
Doncs el que vaig fer va ser posar-me molt nerviosa perquè no vaig poder gaudir de l'espectacle al 100% i a sobre vaig haver de contenir-me i no dir res als adults que demostren ser-ho poc, maltractant a les seves pròpies criatures d'aquesta manera i al públic en general amb qui els toca compartir parcel·la i perquè i ho haguès fet encara podria haver estat pitjor. 
I em pregunto, tant costa veure el què és adequat i el què no? Tant costa tenir criteri del què es pot fer amb criatures a partir de les 10 de la nit i el què no?Amb tot això no vull emboirar l'excel·lència de l'espectacle, però l'any que ve correré a enganxar entrada amb seient i sinó em plantejaré no anar-hi.