dimarts, 29 de gener del 2019

La boira en vers

Una cortina fresca ho impregna tot,
un color suau i humit decora el paisatge.
Pau, silenci, misteri, por...

L'infinit s'ha fet proper,
a les vores no s'hi veu res.
Pau, silenci, misteri, por...

El dia et convida a passejar entre vels
a descobrir racons, a anar a poc a poc.
Pau, silenci, misteri, por...
















Respirar profund l'aire fresc de la boira,
assaborir-ne l'olor i el gust
i començar de nou.

I deixar-se acaronar per la capa intangible
que arrodoneix les arestes i estova el cor
i oblidar els mals rotllos.

Ganes de ser etèria i ballar en l'aire,
ganes d'abraçar-te i d'estimar-te.
Pau, silenci, misteri, por...

Ganes de submergir-se en un món nou,
de viure una aventura innocent i pura.
Pau, silenci, misteri, por...

Els àngels deixen notar la seva presència
afavorint el silenci,
fent possible la pau,
permetent el misteri,
acompanyant-te en la por.

divendres, 25 de gener del 2019

Petites (o grans) recompenses.

Fer de mestre, amb tot i el carinyo que li tinguis a la professió, costa cada dia més. Res ens ho posa fàcil. Del sistema no en cal parlar. Dels pares, creuen que això de l'educació no va amb ells, que ja se n'encarreguen uns altres. De la societat, uff, només veuen que tenim moltes vacances, i que malgrat els pocs recursos dels que disposem no som capaços de convertir en setciències als petits éssers desmotivats que tenim a les aules. En fi, que costa. 
No dic que nosaltres, els mestres, ho fem tot bé. Evidentment som persones i com a tals cometem errors o caiem en aquelles males praxis que serveixen moltes vegades per a que se'ns acarnissi.
Però d'entre totes les nostres batalles: ratios per sobre del que està establert, desmotivació pels aprenentatges, alumnes molt mal educats, alta diversitat a l'aula... 


sempre hi ha un detall que t'il·lumina el camí, que et dona ànims per a continuar endavant i que t'injecta energia per a no desinflar-te i mantenir la il·lusió per aquesta feina.

Ahir vaig tenir un d'aquests regals. Va venir la Clara, una alumna de 6è de la qui havia estat tutora fa dos anys i em va dir que si estava lliure a l'hora del pati perquè em volia dir una cosa. Quan van ser les 11h. va venir i em va preguntar si vèia la sèrie Merlí. Li vaig dir que si, que l'havia vist. I llavors em va dir que jo li recordava al Merlí. Em vaig quedar parada i tot i que intuïa, pel to i per la seva cara, que era una floreta, li vaig dir: I això és bo o dolent? I ella, molt somrient em va dir BOOOO!! Li vaig fer explicar una miqueta i li vaig donar una forta abraçada per agrair-li. M'havia alegrat mooolt el dia!
Avui encara em dura. 
A pel divendres!

dilluns, 21 de gener del 2019

Blue Monday


Avui de camí a la feina tot estava emboirat, molt emboirat, però era maco. Fins i tot m'ha vingut inspiració i he fet un poema (no l'he escrit, només m'ha vingut al cap mentre conduia). Deia que la boira m'agradava, que em feia sentir en pau. I al mateix temps he pensat que generalment el que fa la boira és entristir. M'he preguntat si era rara o què. Però ves, els sentiments i els estats d'ànim a vegades venen com venen. I llavors m'ha fet ràbia que la boira no m'haguès deixat veure la superlluna, la lluna de sang i l'eclipsi llunar que aquesta matinada ha tingut lloc i que m'he aixecat a veure però no he pogut. Però ho he perdonat tot, ja veus, estava condescendent!!! I sento a la ràdio que avui és el "Blue Monday", el dia més trist de l'any. No he pogut evitar esclatar a riure. Ben cert que tot apuntava així, fins i tot el paisatge, però ves per on, jo estava feliç, tot i que no hi havia cap motiu per estar-ne especialment, sinó més aviat el contrari.
Que n'és de bo mirar-s'ho tot en positiu!!!!

I tot i això, i tot i ser ja 21 de gener, és la meva primera entrada del 2019, així que aprofito per a desitjar-vos a tots un bon any i que pels qui el monday hagi estat blue, canvii ben aviat de color!