dijous, 29 de juliol del 2010

On holiday!!!

Estic de "vacances" aixi que no tinc massa temps per escriure aqui. Per si voleu seguir la meva estela, vaig deixant petjades aqui:

http://casiopea19-tjr.blogspot.com/

En pocs dies tornara tot a la normalitat, ja sabeu com son les coses, el bo s'acaba aviat.

dissabte, 24 de juliol del 2010

POESIA

Tot i que la poesia no és el gènere que més em captiva, m'he apuntat al joc que va llençar la Carme Rosanes amb les Itineràncies Poètiques i ja n'hi he fet unes quantes.
Cada dia em sembla que me'n surto millor.

Potser és que ho havia provat poc això de la poesia.
Us faig uns enllaços per a compartir amb vosaltres aquesta faceta meva, a veure que en penseu...

http://personatgesitinerants.blogspot.com/search/label/Laura%20T.%20Marcel%20-%20Itiner%C3%A0ncies%20po%C3%A8tiques%202010

diumenge, 18 de juliol del 2010

Amics de l'ofici de viure (Juliol 10)


Acabo d’arribar de la 19ª trobada dels Amics de l’Ofici de Viure (AOV) i porto, com sempre quan ens trobem, les piles molt carregades. Per molt que encara hi ha gent que no mira aquestes coses amb massa credulitat, nosaltres ens hi sentim lliures, en hi sentim entesos, ens hi sentim bé. I si per algú no és així no hi torna i punt. Volem tastar, i sense que sigui cap cursa, tot això que ara desperta cap a una nova consciència, a nivell personal i també a nivell social. Seria fantàstic poder fer estendre això com una taca d’oli i que tots ens hi trobéssim tan bé com ho fem els AOV. Però sobretot el que cal és que cadascú faci el que li dicti la seva consciència i s’hi trobi a gust.
La trobada d’avui era a la llera del riu Cardener. El punt concret era un punt al costat del riu, tranquil i ple d’arbres que també han participat de manera molt activa a la trobada.
El tema era l’energia. Hem treballat sobre l’energia de la natura, la transmissió d’energia, el potencial desconegut i el Reiki.
I hem abraçat arbres. Sí. Hem vull centrar en això ara. Quan es descarreguen les bateries de tots els aparells que ens envolten en la nostra quotidianitat els endollem al corrent elèctric per rebre energia i tornar a poder funcionar. A nosaltres ens passa el mateix, que anem perden l’energia i necessitem recarregar les bateries. Quina millor manera que a través del arbres. Els arbres estan arrelats a la Terra i en xuclen d’ella tot el que necessiten per a fer-se grans i formosos. Amb una abraçada a un arbre podem sentir tota aquesta energia i ens la poden transmetre i nosaltres rebre-la amb gratitud.
Els escèptics no rigueu i proveu-ho. No cal que baixeu al parc de sota casa i us abraceu al primer arbre que veieu. Trieu un lloc tranquil, discret, on us hi trobeu bé, on pugueu estar amb vosaltres mateixos sense prejudicis, decidiu quin arbre us agrada més, o aneu provant quin us transmet millor, perquè cada arbre es deixa abraçar de manera diferent. Feu-ho! Ment oberta, ment tranqui-la, ment atenta. Notareu el que us explico.

divendres, 16 de juliol del 2010

NITS D'ESTIU

Això és un no parar. Porto una ratxa de sortides nocturnes desenfrenades estiuenques a la que hi he de posar fre. I encara no he quedat amb tothom!!! Ahir, que no tenia res, em va trucar la meva amiga N., la reina de la nit, i em va dir que tenia unes entrades…. Em vaig deixar temptar a la primera.

“ Baixo a Barcelona, sopem al bareto de tapes de moda i anem al teatre. Em puc quedar a dormir a casa teva? Així aprofito per anar a fer gestions al matí a la city.”

Total que avui només llevar-me he pogut disfrutar d’un passeig pel Passeig de Gràcia, gairebé sense ningú pel carrer. Igualet que dissabte passat… Els ulls de les cases del Gaudí ja havien obert les parpelles també…

Què mones elles !!!

Bé, doncs ahir vam sopar a la cerveseria Catalana, a base de tapes i montaditos, desprès de fer la corresponent cua. El lloc s’ha posat de moda i surt a la Lonely Planet, a la guia Michelin i a Le guide du Routard amb la qual cosa és un reclam pels d’aquí i pels de fora que ara a Barcelona són molts. Recomanable tant pel menjar com pel servei. I després al teatre Alexandra a veure Hermanos de Baile, un musical fresc i entretingut, amb bons tocs humorístics i una gran demostració de tres estils de ball que es disputen el carrer, amb els seus estereotips característics, hip hop, claqué i flamenc. Tot acompanyat d’una bona percussió que marca el ritme i la força del ball.

dilluns, 12 de juliol del 2010

LA MANI DEL 10-J

Aquesta és la nota d' humor feta per algú amb força enginy!

Erem més dels que us penseu!

Aquest era el clam!


La marxa pacífica.


Agermanats anirem caminant!!!


No faré més comentaris, n'hi ha prou amb aquestes imatges que donen testimoni del que va ser aquest acte.
No hi ha més cec que qui no hi vol veure.

divendres, 9 de juliol del 2010

Un Haikú

Sempre hi ha gent amb iniciatives. I jo que m'apunto a un bombardeig!
Doncs amb aquestes dues premises us presento el meu Haikú que forma part de la proposta del Francesc de Uendos, greixets i maremortes. Tothom hi està convidat.

El nostre racó

serà buit per sempre més

ningú és com tu.

dimecres, 7 de juliol del 2010

AU! VINGA, AMUNT, AMUNT!!!! (2a part)



A vegades em sento defallir, necessito aire fresc, necessito una empenta i llavors m'agrada que en Lluis Llach em canti aquesta cançó, em dona energia, l'escolto i la canto tot sanglotant-me la veu i rodolant-me les llàgrimes galtes avall.

Amb tot i això, trec pit i em repeteixo a mi mateixa el que ell diu:

Au! Vinga, amunt, amunt!!
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.

Per veure la 1a part.



diumenge, 4 de juliol del 2010

Al juny la falç al puny!


Fa poc que he vingut de viatge. He anat al poble a veure els pares que ja tocava.
M’agrada viatjar però no conduir. Si condueixo he d’estar atenta a la carretera i no puc estar atenta al paisatge ni puc aprofitar per donar “rienda suelta” als meus pensaments.
Amb tot i això algunes reflexions i algunes observacions he fet, sempre intento aprofitar el temps.
El camí cap a les terres de ponent el tinc força apamat, però amb tot i això mai és igual. La natura sempre ens sorprèn amb diferents vestidures, amb cada vestit de temporada.
Avui tocava cosetxar, com diu tothom per aquelles terres, tot i que no sigui correcte en català! I el vestit era els camps coberts de cereals, uns encara ben estarrufats i sense segar i els altres ja polits, retallats i amb la palla a punt de recollir. Ha quedat lluny però allò que diu el refrany. Ara ja no hi ha falç, és clar, ni l'era per a batre, per a xafar el gra i separar-lo de la palla. Jo encara ho he vist fer així, era molt petita però ho recordo una mica encara. Ara el poder és de les màquines: les cosetxadores amb equip de música i aire condicionat...
Així doncs, avui, les cosetxadores esquilaven els trossos, amunt i avall, amunt i avall, i deixaven al terra llargues catifes daurades de palla que esperaven ser aglutinades en paques, que d’aquí uns dies farà una altra bèstia metàl·lica d’aquestes que fan anar els pagesos!!! Tot un món aquest de l’agricultura!!!
I el paisatge? Doncs com sempre una meravella. Avui he gaudit primer de la terra recoberta encara del pèl curt del blat tallat, dels ocres del que ha torrat el sol, de la calor del juliol, dels terrossos secs i marró-rogenc de la terra que ja ha donat el seu fruit, de secà, de pell curtida, de final de temporada, ... i al mateix temps el cel m’ha regalat també unes imatges encisadores, el cel per una estona ha estat un mar, un mar de núvols, el tapaven deixant passar el sol, però hi dibuixaven ben bé totes les seves onades. Un espectacle!