dijous, 21 de juliol del 2016

Cap esquerda sense vida

Quan la vida vol crèixer, malgrat les dificultats, la llavor troba sempre  l'espai, troba sempre el camí, troba sempre la manera de superar els obstacles i florir amb orgull i fortaleza.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

13 comentaris:

  1. Sergi21 de juliol del 2016, a les 13:44

    A mi em va créixer una tomaquera en una canonada... la vida sap obrir-se camí, però de vegades necessita ajuda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura T. Marcel22 de juliol del 2016, a les 16:42

      Recordo l'episodi, el que no ens vas explicar és si va donar gaires fruits!

      Elimina
  2. xavier pujol21 de juliol del 2016, a les 19:33

    Ara que no li falti aigua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura T. Marcel22 de juliol del 2016, a les 16:43

      Li anem facilitant el camí, però deu ni do com se'n surt de les dificultats!!!

      Elimina
  3. M. Roser21 de juliol del 2016, a les 22:06

    Sembla mentida l'instint de conservació de tots els éssers vius...De vegades ens sembla impossible els llocs tan inversemblants on poden arribar a créixer les plantes...Una llavor voladora es devia arrapar a la pedra i han sortit unes precioses campanetes...
    Bon vespre, i bona florida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura T. Marcel22 de juliol del 2016, a les 16:46

      Són petínies, filles de les que la meva mare sol plantar per allà. Potser són els fills descarriats de la familia.

      Elimina
  4. Carme Rosanas22 de juliol del 2016, a les 0:19

    I tant! A qualsevol esquerda... Hi crèixen herbes i flors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura T. Marcel22 de juliol del 2016, a les 16:47

      El curiós és que quan vols que surti una planta, o quan la plantes que esperis que creixi i doni fruits, no passa....En plantes també es dóna això dels esperits lliures.

      Elimina
  5. Elfreelang22 de juliol del 2016, a les 12:31

    és encoratjador que a cada esquerda hi floreixi la vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura T. Marcel22 de juliol del 2016, a les 16:47

      Menys quan són males herbes, que no les pots fer fora de cap manera, són una alegría.

      Elimina
  6. Garbí2422 de juliol del 2016, a les 14:25

    nosaltres també ens aferrem a la vida amb ben poca cosa

    ResponElimina
  7. Laura T. Marcel22 de juliol del 2016, a les 16:48

    En el fons el meu post era una metàfora d'això que tu dius.

    ResponElimina
  8. Glo.Bos.blog24 de juliol del 2016, a les 19:51

    Són plantes vividores, que arreu troben lloc per florir. Un exemple!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)