De tant en tant em tornessense fer res, sense voler, sense saber per què.
Són impulsos, són espurnes que cueixen,
són desitjos incomplerts?
Visualitzar-te em fa somriure, em relaxa, em gratifica
i em fa pena el no tenir-te,
em fa pena que tot és ja passat.
Però em negiteja encara la incertesa
del no saber que van ser aquells petons furtius inconscients
i em fan encara molt més mal
tots els que conscientment no ens vam fer.
no sabem perquè, però moltes vegades no ens llancem a fer coses que més tard ja no seran possibles. No hauriem de tenir tanta por.
ResponEliminaCom diu en Joan, la por és enemiga d'aquestes històries. Tots tenin algun desig incomplert...
ResponEliminaHi ha una cançó que diu: adonde irán los besos que guardamos, que no damos...
ResponEliminaNo sempre és fàcil...
Una abraçada!
Sovint recordem tot el què podíem haver fet i s'ha quedat a l'aire...
ResponEliminaBon vespre.
si més no en imaginar dius que et relaxa .....jo em quedaria més en això.....en el somriure que et ve quan recordes més que no pas en el que no va ser .....
ResponEliminaQuan mirem enrere sempre ens sembla que faci quatre dies. Alguns records romanen molt vius, ens sembla que encara els podríem tornar a un pla de més realitat. Tant si és així com si no, si les coses no van ser, devien tenir algun motiu per no arribar enlloc.
ResponEliminaRecordar les besades que sí que hem fet.
ResponEliminaLes que no s'han fet no existeixen ni van existir.
A tots:
ResponEliminaDe la cançó Paraules d'amor...
"La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…"
És també una mica això.
Procuro no mirar enrere. Em fa mal.
ResponElimina;) un poema intens i potent... Els petons, tan bonics i tan senzills i tan importants, a vegades escfan excessivament complicats... O som nosaltres?
ResponElimina