No
discutirem ara una cosa tan evident com que Dalí és un geni. A uns
els hi pot agradar més i a d'altres menys però la seva genialitat
no té discussió. Us he de confessar que a mi m'apassiona.
Les
metàfores de la seva obra tenen llargues i complexes
interpretacions. El cervell d'aquests personatges ha de tenir una
estructura més complexa que la resta dels mortals per arribar als
nivells de creativitat que arriben. O això o que tenen obert el sisè
xacra, o que s'ajuden amb alguna que altra substància. En Dalí va
dir una vegada: "Sempre que
he de fer alguna cosa important calço unes sabates molt petites. Ah!
I sense mitjons. D'aquesta manera treballo en un estat d'irresistible
compressió i efectuo creacions absolutament genials... per així
acabar aviat i poder alliberar-me del suplici com més aviat millor."
En
el marc de les seves metàfores, una de les obres que em suggereix
molta literatura és la Venus de Milo amb calaixos i també altres
que incorporen calaixos en les figures que hi surten: Ciutat de
calaixos, La girafa ardent, etc.
Per
a ell els calaixos simbolitzen els secrets. Cada persona guarda
aspectes narcisistes en els calaixos del seu cos. Aquests són la
porta al nostre subconscient. Aquests calaixos només poden ser oberts
per la psicoanàlisi.
Viure
amb secrets. Qui no ho fa? Tots tenim la nostra calaixera. Hi ha
calaixos que guarden i altres que amaguen. N'hi ha inclús de tancats
amb clau. N'hi ha en els que hi hem guardat tota una història, des
del principi fins al final, i ja està. N'hi ha d'endreçats i de
molt desordenats. Hi ha els “calaix de sastre”. N'hi ha dels que
fan por d'obrir, inclús a un mateix i n'hi ha dels que fa por obrir
als altres.
El
calaix, quin gran invent!
I
a tu, te'n queden de buits?
Obres
els calaixos dels altres? Què hi busques? T'emportes sorpreses?
Hi
ha similituds entre les teus calaixos físics i els teus calaixos
mentals?
Us
convido a la reflexió.
En
el llibre que estic ara llegint, després de la mort del pare, un
dels fills va a casa a buscar papers i troba un calaix amb un
rerefons on hi descobreix qui era realment el seu pare. Amagar una
vida en un calaix, sembla fort, eh? Doncs segurament és més real del
que pugui semblar.
Au,
a endreçar calaixos!
M'agrada obrir calaixos... molt. Dels altres i meus. M'agrada descobrir les persones, m'agrada entendre... tantíssim que em costa d'entendre a qui no en vol obrir cap, ni propi ni aliè.
ResponEliminaMalgrat això no pregunto gaire... només miro què hi ha dins quan els altres me'ls obren..
Si som de tenir els sentiments mal endreçats també hi tindrem els calaixos físics.
ResponEliminaSi els meus calaixos mentals són com els meus calaixos físics, tinc un greu problema.
ResponEliminaSuposo que tots en tenim de calaixos secrets, per accedir-hi cal molta, molta proximitat, obrir-los és el que més ens costa en aquesta vida. Jo te'n faré una altra de pregunta: cal realment obrir-los tots? Lliurar-nos a una persona significa donar-li la clau mestra de tots els calaixos. Jo apostaria que no, com amb els diners, sempre convé guardar-se'n una part per un mateix. Posaria la mà al foc que hi estàs d'acord!
ResponEliminaEl meu calaix de sastre, és un calaix desastre. Desastrós!
ResponEliminaI un calaix (ben tancat) de secrets inconfesables.
Obrim nous calaixos per corregir els dolents.
Fita
Penso que tots en tenim algun de calaix, i que els obrim , o no depenen de si en volem compartir el seu interior.
ResponEliminaI també hi ha calaixos que mai s'obriran, perquè algú els va tancar i va llençar la clau...
M'ha fet gràcia això del Dalí de treballa descalç i amb sabates petites...
Bon vespre.
Carme: Quan preguntava si obrieu calaixos, volia dir físicament. Jo no ho faig mai i em molesta que ho facin els altres, encara que ni siguin els meus. Quan era petita i anava a casa d'un altre mai se m'acudia d'obrir calaixos, però hi havia altres nens que venien a casa i si que ho feien. Ho trobava de tant mala educació!
ResponEliminaEn obrir calaixos dels que tu parles estic completament d'acord amb tu. I jo tampoc pregunto, però moltes vegades les coses cauen pel seu propi pes i t'acabes enterant del que toca.
Joan: Segurament passa així. Sovint reflectim el com som en moltes de les nostres actuacions.
Josep: Segur que no ets l´únic! A mi també em passa bastant.
Xexu: Doncs no, no cal obrir-los tots. De fet penso que n'hi ha que és millor no obrir-los més. La clau mestra si és teva que continui sent només teva. Ja ens anem coneixent, eh? Posant la mà al foc no t'hauries cremat pas.
Xavier: Uff, secrets inconfesables? Quin morbo que dona això!
M. Roser: També hi ha mestres en obrir calaixos tot i que no hi hagi clau!