Festa Major de Blogville.

Escenari de l'Horiginal

L'Horiginal va ser el local per una original trobada.

No sé per on començar amb el relat del que va ser la tarda-nit de dissabte, la festa veïnal, una trobada moooolt especial.

Es tractava d'una trobada de veïns, de tots aquells que algun o altre dia han passat pel Blogville i que d'alguna o altra manera s'hi han instal·lat. I com passa sovint a les comunitats de veïns, com que cadascú té la seva aqueferada vida, ni ens coneixem. Però quan arriba la Festa Major, tothom treu la cadira i baixa al carrer al sopar de germanor, amb les millors gales i amb alegria per a compartir. Doncs això (i molt més) va ser aquesta festa.

Jo no hi coneixia a ningú. I tot i que hi ha gent a la que havia llegit molt no saps mai com serà aquell moment màgic de veure-li la cara i escoltar-li la veu.

Blogville, casa nostra, veïns.

En tots els casos va ser una grata sorpresa. Amb l'amalgama de tots, cadascú destil·lant bon rotllo amb el seu propi estil, es va conformar una nit entranyable, plena d'humor, de converses amb uns i altres, de jocs, de compartir sensacions i de moments agradables.

Un fort aplaudiment pels membres de l'organització que s'ho van currar molt i no es van deixar serrell per a pentinar.

El pastís de la 10èna edició

Aprofitat algunes belles paraules del veí de dalt, ànima mater d'aquesta història, vull dir que el posar rostres a uns nicks que des de feia temps llegíem en els blocs personals no deixa de ser una aventura, i no se sap exactament que en pot sortir. En el cas de la nostra festa hem passat de la virtualitat a ser tangibles amb unes petjades ben exitoses. Tots els rostres sostenien el seu somriure i no només amb els llavis, sinó també amb els ulls i per suposat amb el cor.

Jo crec que el somni del veí ha estat ben assolit i superat amb escreix. I el somni del veí podem dir que quan érem allà es va convertir una mica en el somni de tot, oi?