Estaciones de paso

Com que  l’ambient encara està impregnat de l’esperit de Sant Jordi aprofitaré per a ressenyar un llibre que tinc pendent: Estaciones de paso, de l’Almudena Grandes.

M’agrada molt com escriu aquesta dona.  La trobo tan encertada en les seves reflexions (bé, en les reflexions dels seus personatges), tan  real,  tan del carrer, de la vida quotidiana, però  explicat tot al mateix temps amb una elegància en la seva manera d’escriure que dóna gust llegir-la.

Aquest llibre, editat al setembre de 2005, és un recull de 5 històries en les que els protagonistes són adolescents que s’enfronten a la vida, cadascun simbolitzant un perfil diferent de jove, cadascun amb el seu drama particular que el farà créixer en un sentit o en un altre.

Demostración de la existència de Dios ens explica la incomprensió del protagonista per la mort del seu germà, tan jove,  a causa d’una leucèmia.

Tabaco y negro, és la història de la Paloma, neta d’un sastre que fa vestit de torero i que hi té un art especial que ella hereda però per les circumstancies de la vida ella ha de dedicar-se a un altre tipus de costura que la fa sentir frustrada  i infeliç. La seva és la lluita per a poder dedicar-se a allò que la fa sentir plena.

El capitán de la fila india, ens explica com es va forjar el compromís polític d’en Carlos.

Receta de verano ens presenta a la Maite que està descobrint l’amor, amb unes circumstàncies familiars dures que la fan conviure amb la dolçor i l’amargor de determinades experiències.

Mozart, Brahms y Corelli ens mostra a Tomás que a través de la música vol enamorar a una prostituta que va a veure quan fa campana al institut.

És una lectura àgil i agradable que transporta a una societat potser de fa uns anys però que els de la meva generació segur gaudirant recordant-la perquè la portem sobre la nostra pell.