 |
| Pujant al castell |
Aquesta setmana
passada m’ha tocat! He estat tres dies fora de casa amb els meus alumnes,
deixant la meva família i dedicant-me 24h al dia (les del dia i també les de la
nit) a nens cada vegada més mal educats
i més consentits.
Globalment la valoració pot ser positiva. No hi ha hagut cap incident greu a destacar i tot ha anat succeint segons el previst amb els episodis propis d’aquests períodes intensos de convivència als que no estan acostumats. Però algun d’aquests episodis si que m’ha fet replantejar la meva posició pro colònies.
Globalment la valoració pot ser positiva. No hi ha hagut cap incident greu a destacar i tot ha anat succeint segons el previst amb els episodis propis d’aquests períodes intensos de convivència als que no estan acostumats. Però algun d’aquests episodis si que m’ha fet replantejar la meva posició pro colònies.
 |
| Finestra al mar |
Ningú és prou
conscient (ni nosaltres mateixos) de la responsabilitat que assumim els mestres
en aquesta activitat i el desprotegits que estem davant de qualsevol incident més o menys dramàtic que
pogués passar. Els pares se’ns tirarien a
sobre com a voltors i la llei també.
A part d’això i en les menudències m’he trobat amb que els nens (11 anys)no saben endreçar una habitació, no es saben fer la motxilla quan s’ha de recollir per a tornar a casa, no saben agafar una escombra per recollir les engrunes que han tirat a terra tot dinant, no saben que es comença a menjar quan som tots asseguts a taula, ploren per qualsevol cosa quan no es surten amb la seva en tot.... Déu meu`! Què els ensenyen a casa a aquests nens?
A part d’això i en les menudències m’he trobat amb que els nens (11 anys)no saben endreçar una habitació, no es saben fer la motxilla quan s’ha de recollir per a tornar a casa, no saben agafar una escombra per recollir les engrunes que han tirat a terra tot dinant, no saben que es comença a menjar quan som tots asseguts a taula, ploren per qualsevol cosa quan no es surten amb la seva en tot.... Déu meu`! Què els ensenyen a casa a aquests nens?
Definitivament
vull ser mestra a l’escola i mare només a casa meva, que ja en tinc prou amb
això. I que cada palo aguante su vela.
I no vull anar
més de colònies!
ehem, puc riure? jajajajjaaaaaa, que bo!!!!!!!
ResponEliminaFora conyes, és una pena l'educació que s'imparteix darrerament a nivell familiar, la meva ja és grandeta, però sempre m'han dit que donava gust portar-la per a tot arreu! Feina feta.... ànims nena :)
No Laura qui no està a la docència no es fa a la idea de l'alta responsabilitat que això suposa, parles de colònies però també passa en les sortides ....amb la que està caient de tisorada a tisorada ens hauríem de negar a fer més del que fem...bé ja se sap abans es deia educació i vam canviar el nom a ensenyament...
ResponEliminaHi ha moltes famílies que han dimitit de la seva tasca perquè no en saben més o perquè no poden o perquè estan immersos en una situació que els supera....almenys ja ha passat i n'has sortit "viva"
És una dura tasca això de l'ensenyament.
ResponEliminaSalut
Jo no puc més donar-te la raó, no puc dir entendre't, perquè no m'hi enfronto, però sóc de l'opinió que els mestres han de fer de mestres i no de pares, que per això ja tenen les seves pròpies famílies. Si els pares no fan la feina que els toca respecte als seus fills, que se'ls mengin ells amb patates, tu!
ResponEliminaCris: Els pares ara no volen que es posin deures als nens, C lar, ells tampoc fan els que els hi toca, imagina't si han d'ajudar a fer-los als seus fills!
ResponEliminaElfreelang: Aquesta vegada si. Ja
veurem la següent!
Dissortat: Cada vegada més.
Xexu: Hi ha uns mínims que s'han d'ensenyar en algun lloc i si no es fa on toca repercuteix allà on van. No et creguis que és tant fàcil a vegades separar.
Cris: Els pares ara no volen que es posin deures als nens, C lar, ells tampoc fan els que els hi toca, imagina't si han d'ajudar a fer-los als seus fills!
ResponEliminaElfreelang: Aquesta vegada si. Ja
veurem la següent!
Dissortat: Cada vegada més.
Xexu: Hi ha uns mínims que s'han d'ensenyar en algun lloc i si no es fa on toca repercuteix allà on van. No et creguis que és tant fàcil a vegades separar.
Doncs precisament més que mai, com educadors compromesos que entenem que som, no podem desmarcar-nos de l'educació integral dels nostres infants. Les colònies sempre seran una bona eina.
ResponEliminaSalut,