El coronavius ha marcat un abans i un després, això és indiscutible. Durant
el confinament hem canviat el punt de mira i la lectura de moltes coses, hem
aprés a valorar coses que mai ens havíem ni plantejat, hem aprés a agrair
obertament serveis que abans inclús ens atrevíem a infravalorar o a criticar de
forma fàcil, hem donat valor a les petites coses del dia a dia, a racons de
casa que no havíem explorat, hem donat espai a lectures oblidades, hem
recuperat converses amb amics que feia temps no trobàvem temps per a
dedicar-los temps (valgui la doble redundància)...
Una altra cosa que ha guanyat valor ha estat la creativitat. En molts
àmbits, molta gent ha tret l’artista que tots en menor o major mesura, portem a
dins. I els que ja havien explorat aquest terreny també han trobat temps per a desempolsar
les eines i deixar-se anar amb velles i oblidades pràctiques. Però en general
la societat ha tingut moltes idees individuals i col·lectives per a expressar
de diferents maneres allò que tenien ganes, per a ser solidaris i per a suplir
sentiments, celebracions, agraïments, desitjos,...
També val a dir que s’ha fet un gran salt en l’ús de les tecnologies. Uns a
marxes forçades i altres que potser s’hi havien ja iniciat, han passat de
carretera nacional a autopista. El teletreball ha entrat de manera fulminant a
moltes empreses, a algunes inclús en que ni s’ho haurien plantejat, ha entrat
també en el món de l’educació en el que si que ja hi havia una pràctica en
formació a distància, però no en el dia a dia de l’escola d’infantil, primària
i secundària on ens hem hagut de posar les piles en molts sentits, tant els
docents com els alumnes.
Les relacions interpersonals també s’han vist ajudades de les pantalles.
Videotrucades, videoconferències, reunions virtuals, trobades a través de
pantalles i diverses aplicacions per a veure als familiars, amics, companys i
persones que estimes.
El món de la cultura s’ha implicat també oferint espectacles oberts en
diferents canals i molts famosos, o no tan famosos, de diferents àmbits
professionals ens han acostumat a seguir-los en directe en les seves
“actuacions”: cuiners, cantants, esportistes, ioga, etc.
Finalment, segur que molts hem tornat a aprendre a conviure amb els de
casa, que donat el ritme de vida que portàvem a vegades no teníem ni ocasió de
fer-ho massa. És així de trist però també és així de cert. Ara hem tingut temps
i ocasió per a tot.
Algunes coses bones també ens ha portat el bitxo. No les deixem perdre, que
no se pas si compensen les que ens ha portat de dolentes, de les quals avui no
en vull parlar.
A mi això de les videoconferències o reunions virtuals no m'agrada gens, ho he de reconèixer. Sento que estic perdent el temps mirant requadrets de gent tots a casa seva. Mira que foto reunions inútils en les que perdo el temps tant o més, però aquestes les esquivo sempre que puc, només he fet les necessàries.
ResponEliminaPer cert, això de la cultura no sé si ho hauries de posar en aquest post de coses positives. Positives per nosaltres potser, però no per ells. Al principi feia gràcia que oferissin actuacions gratuïtes, encara que sigui per la pantalla, però quan t'adones que les seves fonts d'ingressos s'han esvaït i que quan tornem a la normalitat ningú no els ajudarà a tirar endavant, l'última cosa que preocuparà a tothom és la cultura, ja no fa tanta gràcia. Ole per ells per la bona voluntat, però caldrà que després també els fotem un cable, ja que el Govern segur que no els allargarà la mà, i el Gobierno ni t'ho explico, estaran massa ocupant pujant el sou als militars.
Tens raó, les coses sempre tenen dues cares i el que és bo per uns no ho és pels altres. Però evidentment si que caldrà que les hi tirem un cable quan tornin a obrir portes!
EliminaCada dia faig una video trucada a la meva mare, i va molt bé.
ResponEliminaI un cop per setmana fem una multivideoconferencia amb la família i una altra amb els amics: la veritat és que acaben essent un guirigall.
Si però sort en tenim de que ens podem veure d'una manera o una altra. Sobretot amb la gent que més sola està, els pares, els avis...
EliminaAprofitem les parts bones, perquè les dolentes ja venen soles i vindran ...
ResponEliminaCom això que diu en XeXu de la gent de la cultura,tants d'altres!!!!
Sí Carme, però avui només volia veure'n la part positiva. Estic cansada de tant drama!
EliminaJo penso que el què més ha fet de positiu, és augmentar la creativitat de les persones i sovint , també la solidaritat...
ResponEliminaBon vespre.
Si, i altres coses també, però aquestes s'han vist molt clares. No ha anat malament que es despertés la creativitat. D'alguna manera o altra va bé que es canalitzin així les emocions amagades.
EliminaVeig que han canviat moltes coses de la vida quotidiana... pels altres. Jo no netejo més, no faig pastissos, no ordeno la casa, no llegeixo més que abans, no faig videoconferències, no faig vídeos divertits per penjar a les xarxes... Dec ser molt raro, jo.
ResponEliminaSuposo que deu anar en funció del ritme i nivell de vida que es porta habitualment. Potser tu ja en portaves un de relaxa't, però t'asseguro que el confinament ha posat fre a moltes coses i el ritmes frenètics han baixat, encara que a la força, en molts de nosaltres i ens han obligat a reflexionar.
Elimina