dimarts, 28 d’abril de 2020

#coronavirus #emquedoacasa #totsortirabe Part 3


El coronavius ha marcat un abans i un després, això és indiscutible. Durant el confinament hem canviat el punt de mira i la lectura de moltes coses, hem aprés a valorar coses que mai ens havíem ni plantejat, hem aprés a agrair obertament serveis que abans inclús ens atrevíem a infravalorar o a criticar de forma fàcil, hem donat valor a les petites coses del dia a dia, a racons de casa que no havíem explorat, hem donat espai a lectures oblidades, hem recuperat converses amb amics que feia temps no trobàvem temps per a dedicar-los temps (valgui la doble redundància)...


Una altra cosa que ha guanyat valor ha estat la creativitat. En molts àmbits, molta gent ha tret l’artista que tots en menor o major mesura, portem a dins. I els que ja havien explorat aquest terreny també han trobat temps per a desempolsar les eines i deixar-se anar amb velles i oblidades pràctiques. Però en general la societat ha tingut moltes idees individuals i col·lectives per a expressar de diferents maneres allò que tenien ganes, per a ser solidaris i per a suplir sentiments, celebracions, agraïments, desitjos,...

També val a dir que s’ha fet un gran salt en l’ús de les tecnologies. Uns a marxes forçades i altres que potser s’hi havien ja iniciat, han passat de carretera nacional a autopista. El teletreball ha entrat de manera fulminant a moltes empreses, a algunes inclús en que ni s’ho haurien plantejat, ha entrat també en el món de l’educació en el que si que ja hi havia una pràctica en formació a distància, però no en el dia a dia de l’escola d’infantil, primària i secundària on ens hem hagut de posar les piles en molts sentits, tant els docents com els alumnes.


Les relacions interpersonals també s’han vist ajudades de les pantalles. Videotrucades, videoconferències, reunions virtuals, trobades a través de pantalles i diverses aplicacions per a veure als familiars, amics, companys i persones que estimes.

El món de la cultura s’ha implicat també oferint espectacles oberts en diferents canals i molts famosos, o no tan famosos, de diferents àmbits professionals ens han acostumat a seguir-los en directe en les seves “actuacions”: cuiners, cantants, esportistes, ioga, etc.

Finalment, segur que molts hem tornat a aprendre a conviure amb els de casa, que donat el ritme de vida que portàvem a vegades no teníem ni ocasió de fer-ho massa. És així de trist però també és així de cert. Ara hem tingut temps i ocasió per a tot.

Algunes coses bones també ens ha portat el bitxo. No les deixem perdre, que no se pas si compensen les que ens ha portat de dolentes, de les quals avui no en vull parlar.

10 comentaris:

  1. A mi això de les videoconferències o reunions virtuals no m'agrada gens, ho he de reconèixer. Sento que estic perdent el temps mirant requadrets de gent tots a casa seva. Mira que foto reunions inútils en les que perdo el temps tant o més, però aquestes les esquivo sempre que puc, només he fet les necessàries.

    Per cert, això de la cultura no sé si ho hauries de posar en aquest post de coses positives. Positives per nosaltres potser, però no per ells. Al principi feia gràcia que oferissin actuacions gratuïtes, encara que sigui per la pantalla, però quan t'adones que les seves fonts d'ingressos s'han esvaït i que quan tornem a la normalitat ningú no els ajudarà a tirar endavant, l'última cosa que preocuparà a tothom és la cultura, ja no fa tanta gràcia. Ole per ells per la bona voluntat, però caldrà que després també els fotem un cable, ja que el Govern segur que no els allargarà la mà, i el Gobierno ni t'ho explico, estaran massa ocupant pujant el sou als militars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, les coses sempre tenen dues cares i el que és bo per uns no ho és pels altres. Però evidentment si que caldrà que les hi tirem un cable quan tornin a obrir portes!

      Elimina
  2. Cada dia faig una video trucada a la meva mare, i va molt bé.
    I un cop per setmana fem una multivideoconferencia amb la família i una altra amb els amics: la veritat és que acaben essent un guirigall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si però sort en tenim de que ens podem veure d'una manera o una altra. Sobretot amb la gent que més sola està, els pares, els avis...

      Elimina
  3. Aprofitem les parts bones, perquè les dolentes ja venen soles i vindran ...
    Com això que diu en XeXu de la gent de la cultura,tants d'altres!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Carme, però avui només volia veure'n la part positiva. Estic cansada de tant drama!

      Elimina
  4. Jo penso que el què més ha fet de positiu, és augmentar la creativitat de les persones i sovint , també la solidaritat...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, i altres coses també, però aquestes s'han vist molt clares. No ha anat malament que es despertés la creativitat. D'alguna manera o altra va bé que es canalitzin així les emocions amagades.

      Elimina
  5. Veig que han canviat moltes coses de la vida quotidiana... pels altres. Jo no netejo més, no faig pastissos, no ordeno la casa, no llegeixo més que abans, no faig videoconferències, no faig vídeos divertits per penjar a les xarxes... Dec ser molt raro, jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que deu anar en funció del ritme i nivell de vida que es porta habitualment. Potser tu ja en portaves un de relaxa't, però t'asseguro que el confinament ha posat fre a moltes coses i el ritmes frenètics han baixat, encara que a la força, en molts de nosaltres i ens han obligat a reflexionar.

      Elimina