Qui ens ho havia de dir que viuríem els que ens ha caigut a sobre? Hauria
pogut ser un relat d’aquests apocalíptics, però no. La realitat, com tantes
altres vegades, ha superat la ficció. Deien que va començar a la Xina i va anar
avançant pel món fins arribar a Amèrica fent el camí llarg. Ara els xinesos
diuen que van ser unes tropes americanes que van anar a fer unes maniobres a la
Xina les que hi van portar el virus. Total, que de qui és la culpa? De les mans
de qui s’ha escapat això? Jo el que sé és que l’he ben enganxat i que porto 12
dies a estones mirant el sostre i a estones estudiant la làmina que tinc
emmarcada a la paret en la que hi ha pinta un món millor, el món que el dia que
pugui travessar la porta em vull trobar.
Les potències i no tan potències sempre es tiren els plats pel cap, però ara és una mica inútil saber de qui és la culpa de tot plegat. Més aviat hauríem de ser humils, un ésser que pràcticament no està ni viu és capaç de posar en solfa tota la humanitat. Tu ara cuida't, que aviat podràs tornar a veure el món. O el que quedi d'ell!
ResponEliminaL'esdevenidor és un misteri, Laura. Ara hem de viure el present. I el present és el de conservar al màxim que puguem la salut.
ResponEliminaI si ens hem contagiat, curar-nos el millor possible.
Jo el vaig passar al principi del confinament, i ara (si res no es torça), ja queda lluny.
Endavant Laura, la recuperació és propera.
M'alegro molt de llegir el teu fil... vol dir que tens ganes d'escriure i de fer coses. Cuida't molt Laura, i ànims! que em sembla que el pitjor ja ha passat
ResponEliminaEspero que encara que sigui poc a poquet, vagis millorant, segur que sí i que quan surtis que serà molt aviat, et trobis un món tan fantàstic com te'l puguis imaginar...
ResponEliminaPetonets i que et milloris.
Tant debò trobis, trobem tots, aquest món de la làmina, un món millor que el que tenim ara...
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva participació i que acabis de millorar del tot, cuida't!