dimecres, 15 d’abril de 2020

#coronavirus #emquedoacasa #totsortirabe Part 2



Ha passat l’inevitable. M’he contagiat. No puc arribar a endevinar ni com ni quan. Em faltava això! Només se que quan el meu germà ja havia decidit venir-me a fer el relleu a casa de la mare, em vaig començar a trobar malament. Al vespre em vaig posar el termòmetre i estava a 40º i em vaig acollonir. Vaig prendre un paracetamol i al matí ja no en tenia. Però al cap d’una estona quan ja havia arribar el meu germà em vaig tornar a començar a sentir fatal i vaig marxar a casa. Vaig arribar a 39º una altra vegada. Em vaig ficar al llit i a covar la febre. Dissabte, diumenge, dilluns... i dimarts ja no vaig poder més i vaig trucar al metge. Em van fer anar a fer-me una placa i el diagnòstic va ser clar. Pneumònia al pulmó dret i començant a l’esquerra i em van enviar directament a l’hospital. Tremolava anar allà pel que m’hi pogués trobar, però ho tenien molt controlat i em van tractar superbé. Em van fer la prova del PCR, un electro i no se que més i cap a casa amb un pack de medicació, a confinar-me estrictament en la meva habitació i a no sortir d’allà per a res fins a nova ordre. M’emportava de regal el covid-19.
Total, que aquí estic des de fa una setmana: un espai de 20m (ho dic a ull) on em porten el menjar a la porta, l’entro, m’ho menjo i trec el plat buit quan he acabat. Ho he passat fatal, física i psíquicament i això estic segura que farà cicatrius que trigaran a curar, però ja estic en la fase de millora. Tinc un seguiment diari telefònic des de l’hospital i la veritat és que els metges em donen molts ànims i em parlen amb molt carinyo.
La de voltes que li he donat a tot aquests dies! Potser amb el temps s’oblidaran coses i tornarem a la vida frenètica que tots teníem però, ara de moment, sento que la meva vida ha fet un gir, que això serà un punt d’inflexió.
Malgrat tot, encara em faig la mateixa pregunta que em feia en el post anterior:
Què n’hem d’aprendre de tot plegat?

10 comentaris:

  1. Ostres! Em sap molt de Laura!
    Llegint-te, però sembla que el pitjor ja ha passat i que estàs en fase de recuperació. Espero que cada dia et trobis millor i que mantinguis els ànims malgrat aquest confinament tan estricte. Cada dia que passa és un dia menys del teu confinament.

    Segur que n'hem d'aprendre alguna cosa, segur, però l'experiència em diu que a vegades no sabem quina aprenem o quina hem après, fins després, quan ja ha passat tot. No perdem l'esperança de sortir-ne ben parats, d'una manera o altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic a punt de rebre l'alta, avui ja m'ho ha dit el metge en la seva trucada diària. Així que estic contenta però aterrada ara de tornar a sortir al món, per moltes coses, he quedat tocada de la por ara.

      Elimina
  2. Has vist que bé? Tens servei d'habitacions a casa! Bromes a banda, m'alegra que ja estiguis en fase de millora. La majoria de la població passarà per aquí, però molts de manera asimptomàtica. Tu l'has enganxat una mica fort, però confiem que anirà bé. No sé si n'aprendrem massa cosa, sóc dels que pensa que d'aquí un temps estarà tot oblidat, a banda de la crisi econòmica que ens vingui, però tot aquest capteniment, les mesures de seguretat, la distància social, tot això em sembla que no ho aprendrem mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li he donat tantes voltes al perquè d'aquest virus? Seria terrible que amb tot el que ha provocat i provocarà no se n'aprengui res. Però bé, temps al temps. Tb sabem que l'home, sempre torna a ensopegar!

      Elimina
  3. Amb lo be que et cuiden, en un no res estarà passat !. Ânims ! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuidar-me ho han fet molt bé, tot el que han pogut, però el terrible és que el que més necessites en determinades ocasions és justament el que no poder donar-te: un petó, una abraçada...

      Elimina
  4. Caram Laura si que em sap greu...Quan he vist que deia
    2a part he anat a llegir la 1a i és que no havia passat feia uns dies per cap blog, perquè em van operar i vaig arribar a casa just dos dies abans del confinament i t'entenc molt bé, tinguis el què tinguis, si estàs malalta no és gens agradable...Jo estic confinada amb la meva germana que pensava estar-se amb mi els tres primers, dies i va tenir la pega que l'enganxés el confinament a casa meva, és clar que a mi m'ha anat molt bé,( perquè tampoc hauria pogut sortir) però pateixo per ella que no pot anar a casa seva...
    Petonets i que ens millorem aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor ja ha passat. Una mica més de paciència i ja estarà, espero. Tu cuida't també si has sortit fa poc d'una operació, que espero no fos res greu.

      Elimina
  5. Et desitjo que quan acabis la quarantena t'hagis recuperat totalment.
    Segons em va assegurar la metgessa del Cap que em va tractar telefònicament, pels símptomes que li vaig anar dient també l'he passat. Però amb febres menys elevades. D'aquelles més suaus. Però no m'han fet el test oficial.

    ResponElimina
  6. Sembla que la cosa va millorant dia a dia, i segueix les pautes que em van dir que passarien, així que confio en que la cosa aviat estigui solucionada.

    ResponElimina