dijous, 23 d’abril de 2020

Relats Conjunts. La noia a la finestra.

Aquí va la meva proposta pels Relats Conjunts, que davant de  La Noia a la finestra que tant m'agrada, no me n'he pogut estar.




Diu que qui neix vora el mar mai se’n pot allunyar gaire. La Judith necessitava el mar com l’aire que es respira. Ella no feia la migdiada a sobre el llit, ella se n’anava a la finestra i observava el mar, escoltava el repicar de les ones a l'escullera, s’enlluernava amb els tons de blauverds que ballaven ara amunt i ara avall i omplia els pulmons de l’aroma que sempre l’havia acompanyat, de sal, de sol, de sorra, de vida. Perquè per a ella, allò era la seva vida.
I aquella tarda, aquella tarda però, esperava amb candeletes una altra cosa, esperava al seu capità, era el dia de Sant Jordi i mai li faltava la seva rosa, una rosa blava, blava com el seu mar.

6 comentaris:

  1. Hi ha pogut arribar el sue capità a portar-li la rosa, o s'ha quedat confinat?

    ResponSuprimeix
  2. Si no va arribar, ja arribarà. Amb un pom de roses blaves.

    ResponSuprimeix
  3. Espero que arribi ben aviat el seu capità amb la rosa, que avui tindrà més valor, perquè potser vindrà Sant Jordi en persona...
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
  4. Jo no vaig néixer vora el mar però somnio amb una casa amb aquestes vistes!!

    ResponSuprimeix