 |
| La Ronda Sud sense un cotxe, increïble! |
Avui era a l’eixida i els veins del bloc de davant de casa meva estaven
parlant a la seva terrassa. No només els sentia perfectament sinó que inclús
entenia el que deien. M’he quedat impressionada. Com ha baixat el nivell de
contaminació acústica! Fins que no passen coses d’aquestes no en som
conscients. Estem tant acostumats a conviure amb soroll de fons, sempre amb
soroll de fons d’un tipus o d’un altre, que ens perdem moltes coses del nostre
voltant i no em refereixo precisament a la conversa dels meus veïns.
També fa
dies que noto que els ocells canten més, que diferencio diversos cants i tot és
pel mateix, perquè no hi cotxes circulant, ni fàbriques funcionant, ni gaires
persones pel carrer i així tot es torna més pur i la natura, els seus sons, les seves olors, els seus colors, aflora per sobre de
tot.
A la nit si no està núvol i mires al cel, s’hi tornen a veure els estels,
com quan a l’estiu sóc al poble...
Quantes coses ens pertorben els sentits i ens interfereixen en la
percepció, sense ser-ne conscients!
Estem guanyant moltes coses que no sé en quina fase les tornarem a perdre.
Això si que serà inevitable, però ens ho hauríem de plantejar!
Seguint la intenció de l'anterior entrada, aquesta catàstrofe també ha portat a les ciutats el descobrir coses del nostre entorn que avui dia només era possible en els pobles petits. Però molt em temo que, quan passi tot aquest mal son, tornarem al món del soroll, de la contaminació, de les presses, dels mals gestos. Sembla que els humans hem perdut la facultat d'aprendre i de corregir, ja veurem. Laura espero que tot segueixi bé.
ResponEliminaAvui he tornat a casa de la mare uns dies. Ella viu en una ciutat molt gran. M'he esgarrifat de veure els carrers plens de gent, cues als supers, als caixers, a les farmàcies... i poca gent amb les mesures de seguretat (mascaretes i distància de seguretat). Crec que no n'aprendrem!
EliminaTambé ens hem fixat en el detall que els ocells de ciutat canten més. Millor i més fort.
ResponEliminaAprofitems aquestes coses mentre ens durin!
EliminaFins i tot La Floresta, a tocar del bosc, els ocells canten més i més fort. Deu ser pels sorolls de fons que han callat o perquè ells estan més contents... o per les dues coses a la vegada.
ResponEliminaLaura, ja estàs bé del tot? Ja pots sortir del confinament estricte?
Espero i desitjo que estiguis bé.
Si Carme, ja torno a estar a ple rendiment, ara un altra vegada amb la mare i teletreballant. La forma física està regular després de tant confinament, però això ja ho anirem recuperant amb prudència.
EliminaEls ocells canten més contents , les flors fan més olor, les nits són més estelades...Són els efectes colaterals positius!!!
ResponEliminaBon vespre.
Et dic el mateix que al Xavier, gaudim-ne fins que ens duri la intensitat!
EliminaNo cal buscar gaires excuses ni explicacions, queda molt clar qui és que es carrega tot el desenvolupament de la natura. La contaminació, de tots els tipus possibles la generem nosaltres. Si ens elimines de l'equació, se senten molt més els sons, es veuen els estels, els animals es deixen veure més i se senten més... aprofita, perquè això no durarà. Però cada cop ho tinc més clar, ens cal un meteorit, que se'ns carregui específicament a nosaltres.
ResponEliminaTenim la culpa de moltes coses, però això del meteorit tampoc veig que ho arreglès massa, Xexu. M'estimo alguna altra mesura menys radical.
EliminaSi algun efecte bo ha tingut tot el què està passant és com es nota en la contaminació... Tan de bo reflexionem sobre el tema i puguem canviar les coses...
ResponEliminaTinc l'esperança que a algú li farà canviar la seva manera de pensar i d'actuar. Ja sé que si és a pocs no solucionarà el problema, però per alguna cosa s'ha de començar.
ResponElimina