Fins ara només es sentia parlar de confinament, però ara aquesta paraula ha
entrat en segon plà passant a primer pla una de la mateixa família:
desconfinament.
Quan veig el desorientats que van els senyors (per dir-los d’alguna manera)
del Gobierno em torna a pujar la febre.
Quan veig l’ egoistes i mals gestors que són, que impedeixen fer-se proves
als metges de les consultes fins que no presenten símptomes clars d’estar ja
infectats per a prevenir que en puguin estar fàcilment i alhora anar contagiant
a tots els seus pacients i familiars, però en canvi ells se les han fet fins a
tres o quatre vegades,
Quan veig la prepotència i la falsedat que amaga el Presidente, sota la
cara compungida que treu a les rodes de premsa, volent semblar humil, abatut o
proper al poble, em torna a pujar.
Quan veig amb la claredat que ho han planejat tot i amb la claredat amb la
que ho expliquen a la gent, s’enfila el termòmetre.
I clar, quan veig la immaduresa i la poca responsabilitat de la gent,
davant de la fase 0, tremolo i m’agafen convulsions pensant en com acabarem
això si som capaços d’entendre i aplicar les altres 4 fases.
Quin país aquell, que no ens deixa anar de cap manera, que com un pare
repressor ni ens escolta ni ens deixa créixer i només fa que cada dia la corda
estigui més tivant.
Quin país aquell altre que podria ser i no ens deixen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada