Tornar al barri

Amb el confinament la mare, que te 91 anys i no enten ni de covids ni de res del que està passant,  ha anat molt enrere i ens ha obligat a no poder-la deixar sola. Sort del teletreball que ens ho ha permès. Ara i fins que li trobem algú que la cuidi (ara també és un moment difícil per a trobar algú) passem amb ella una setmana jo i una el meu germà. Total que he tornat al barri. Hi ha coses que no canvien amb els anys però n'hi ha d'altres que sembla increible la transformació que han patit.

Hi ha coses que no canvien...

Tot i tractar-se de la ciutat de l'Hospitalet, la segona amb més població de tot Catalunya, on pot semblar que tot sigui impersonal per tractar-se d'una gran urbe, encara vas reconeixent cares que veies fa molts anys, quan tu eres una criatura, i que ara ja són molt grans i també en veus a d'altres que contemporanis a tu han envellit considerablement. Clar, el temps passa per a tots, encara que a un mateix a vegades no li sembli.

De tant en tant, en totes les setmanes que ja porto per aquí, tot i amb les marcaretes, em trobo amb algú dels saludables i ens parem a xerrar i posar-nos al dia. Són moments entranyables. 

Però al costat de tot això que ens recorda el que hi hem viscut s'hi han produit alguns canvis trascendentals: l'arquitectura de la ciutat és una altra, la concepció urbanística també, el paisatge urbà no és el que era en cap racó i sobretot han canviat de forma espectacular la diversitat racial, cultural i social.

... i d'altres que estan canviant.

En el seu moment aquesta ciutat, ja havia estat una zona de gran acollida de tot el boom migratori que es va produir als anys 50 i 60, especialment del sud d'Espanya. Però ara és tracta d'una altra cosa. Ara el carrer és una pura mandala, amb tot tipus de formes i colors, amb gent vinguda de tot arreu i amb tot el bo i dolent que això comporta, evidentment.

Aquesta ciutat que me la coneixia molt bé no deixa de sorprendre'm i de mostrar-me les metamorfosis, sempre a positiu, que és capaç de soportar per estar actualitzada i per acollir de la millor manera tot el que passa i a tots els qui no només hi passen sinó que s'hi queden.

Però aquí tots hi caben!