dimarts, 26 d’agost del 2014

Pare

On ha anat aquella força en la mirada?
On s'ha perdut l'alegria dels teus ulls?
Qui ens transmetrà els coneixements
que s'arxiven darrere les teves arrugues,
dins les mans encorbades, sota la pell torrada pel sol?

Home de poques paraules,
tímid en mostrar els sentiments,
treballador sense fi,
lluitador i responsable de la camada,
amic fidel dels teus amics.

No et se veure sense el somriure que coronava el teu rostres.
No et se veure lluny del món.
Torna i no t'hi capfiquis,
estigues en pau, deixant-te estimar i prou.
Si no pots lluita contra ella, fes-te amic de la malaltia si cal,
però torna'ns a somriure, torna'ns a renyar,
torna a manar en el teu regne i amb el cap ben alt.

T'estimo pare!




7 comentaris:

  1. No sé que dir i només t'envio una gran abraçada!

    ResponElimina
  2. Preciós aquest poema dedicat al pare... Encara que la malaltia no li permeti regalar-vos el somriure de sempre, segur que si li llegeixes el poema, somriurà per dins i t'estrenyerà fort la mà, perquè se sentirà estimat...
    Un petó Ben fort.

    ResponElimina
  3. Una gran abraçada pels dos en aquest moment tan desconcertant. Em sap greu el que estàs passant.

    ResponElimina