Nit a l'hospital

-->
-->

Les nits de companyia a l'hospital, en les que no poder dormir a la butaca fa les hores eternes, donen molt de si en la reflexió de coses com les que ara escric. Teclejo a les fosques el que em passa pel cap, intentant distreure el meu insomni, entre roncs del meu pare i el soroll de la màquina de la diàlisi del veí d'habitació.

El que donaria per estar a l'hospital que ets tu i compartir la guàrdia, jo en el que faig i tu en la teva feina, i poder sortir fora l'habitació i explicar-te la meva pena i deixar-me consolar amb unes paraules professionals, potser fredes des del punt de vista del pacient i el seu voltant, però sinceres i objectives des del vostre. Hi penso molt en tot això i en tantes i tantes coses, inclús intento posar en pràctica les tècniques de meditació apreses per a aquietar la ment, però ara no funcionen.

Si l'efecte papallona funciona segur que et deu estar arribant alguna cosa. Espero no molestar.

Què curiós! Quan al matí la primera infermera ha vingut a fer-li una cura al meu pare li ha preguntat que on estava. El meu pare, una mica desorientat com està darrerament li ha dit: “A València!”. És el poder de l'aleteig de la papallona?

•