Ja havien acabat de segar tot el blat aquell estiu. I ara després de tant àrdua feina, tocava celebrar-ho i inaugurar les vacances com tocava: sense escatimar-hi detalls. Vam engalanar les paques ben arrenglerades i vam brindar per un any més amb una copa del vi de la collita d'aquell any, del nostre any, del millor vi de la nostra vida, per donar el tret de sortida a un nou període, a un nou projecte, a fer callar boques, a demostrar per una vegada per totes que tres no són multitud.
(Pels Relats de la Carme)
Uau!!! M'agrada aquest relat!!
ResponEliminaMolt suggeridor... Ells s'inventaven la vida a la seva manera i la gaudirn a fons...
Molts trios esteu veient tots en aquesta imatge! Jo encara no acabo de trobar el què, però el faré, i tant! El relat vull dir, no el trio!
ResponEliminaVenia de can Pons i em pensava que el títol era "Festa de la sogra"!
ResponEliminaM'ha agradat molt la idea, organitzar-se ho és tot.
Després d'un treball ben fet, no hi ha res millor que una bona festa ... tres són multitud? Des de quan? ;)
ResponEliminaM'ha agradat el teu relat!!
Aferradetes :)
Jo en tinc un de preparat que comença de manera molt semblant...Ves per on!
ResponEliminaPetonets.
tres eren tres....molt bo Laura deixes en suspens i a entendre la segona part .....o la tercera
ResponEliminaLes multitus ben avingudes son imparables.
ResponEliminaQue no pari la festa dels segadors.
ResponEliminaSi hi afegiu una altra copa, vinc prest!
ResponEliminaI que ho celebrin molts anys més. La naturalesa mai ha escrit lleis per estimar-se.
ResponEliminaUn excel·lent, Laura!
ResponEliminaM'ha encantat!
Una abraçada i fins ben aviat.
Socis, amics, amants... una mescla explosiva... o molt ben avinguda!
ResponEliminaMolt bo! Salut!