Sota les llambordes, un jardí de Carme Barbany

Va ser  un inesperat i espontani regal de Sant Jordi, amb una dedicatòria molt especial de l'autora que vam enganxar per casualitat, o no,  a la mateixa Porxada i que sense pensar-m'ho ha resultat ser un deliciós bombonet.

Qualificaria el llibre com a costumista català de l'època de la postguerra i centrat en la ciutat de Granollers però que podria ser en qualsevol altra i no se si està basat o no en algun fet real, però que ben bé podria també ser.

Jo a través de la lectura he recordat, que no descobert, la vida que portaven a terme les famílies que van sobreviure la guerra civil però que no eren simpatitzants del règim, la seva tornada a la "normalitat" amb les petjades del passat que en alguns casos tenien molt de pes.  És el relat d'una societat que jo no he viscut però que conec molt bé a través dels meus pares i avis.

M'ha encantat precisament per això, perquè d'alguna manera m'ha fet reviure aquells moments sense haver-los viscut realment. I també perquè m'ha fet remoure aquests sentiments de rebuig al que es va viure en aquells durs anys si no pensaves com volies que ho fessis. Ha remogut el caliu que molts portem a dintre perquè hem heretat la ferida de temps passats i que veient el retrocés social que ara estem vivint en algunes coses necessitem agafar forces per no viure un altre cop situacions se suposa ja superades.

Valoro les emocions que remou aquesta història a través d'un relat de vivències de gent senzilla, de gent bona, de gent amb ideals i de gent valenta que va superant amb les dificultats del dia a dia i vol aixecar el cap amb orgull i fer vèncer la justícia i l'honestedat sobre la prepotència i l'abús de poder.

Un hurra per la Carme!