Carai amb la Grimm!
Quant gratament m'ha sorprès la Montse Sanjuan amb la seva novel·la!
En la seva presentació ja vaig intuir que la cosa prometia i ha estat totalment a l'alçada de les expectatives, tot i que el negre no és el meu color preferit per a les novel·les.
Estem acostumats a llegir històries d'assassinats i misteris per a resoldre amb noms i cognoms americans o escandinaus però ara els catalans, amb l'Anna Grim, ja s'han situat a la pole.
Llegir que aquest malson té lloc a Lleida m'ha fet molta gràcia perquè jo també conec la boira. I a part de l'emotivitat afegida en llegir una obra de qui coneixes l'autor i l'entorn on succeeix tot, val a dir que aquest llibre relata de manera àgil no una, sinó dues històries de misteri, els assassinats a Lleida i el segrest a Begur. A mesura que es va avançant en la lectura s'aconsegueixen desgranar poc a poc les pistes que porten a la resolució dels casos sense perdre el misteri fins al final i regalant-nos una sorpresa ben embastada en cada cas, una bona cirereta per a cada pastís.
Les meves sinceres felicitacions Montse!
a mi també m'ha agradat molt la sergent Grimm!
ResponEliminaMoltes gràcies!!! Es fantàstic que hagis llegit la meua novel·la i que a més t'hagi agradat. Una abraçada molt forta!!!
ResponEliminaI per atu tb Elfree!!!
Hola, a mi també em va agradar, ja li vaig comentar en el seu moment a l'autora. Una lectura fresca, ágil i encisadora sense excés de floritures.
ResponEliminaL'estic acabant de llegir i m'agrada molt com està escrita, d'una manera molt planera...Estic intentant deduir que serà l'assassí; sospito d'algú, a veure si tinc bon ull, friso per acabar-lo i treure'n l'entrellat...
ResponEliminaGràcies per recomanar-lo, Laura.
Doncs el posarem a la llista d'espera, per el que explique sona prou bé.
ResponEliminaLa li vaig explicar a l'autora la meva opinió en forma de ressenya. Sempre cal ser una mica crític i corria el risc de ser massa benèvol perquè tinc molt afecte per la Kweilan, però no ho vaig ser. La novel·la té defectes, alguns argumentals i d'altres formals, però que tinc la impressió que es tracta només de polir de cara a noves entregues. Tot s'aprèn i estic segur que la Montse ho farà millor el proper cop. Per ser una primera novel·la és força destacable, això sí, una bona feina i unes bones històries. La millor prova de que la meva valoració és positiva, tot i que en destaqui els defectes, és que llegiré els propers llibres que tregui l'autora, espero que s'hi animi. Ja se sap que de vegades amb un llibre ja n'hi ha prou per saber que ja no llegirem res més de l'autor, però no és en absolut el cas.
ResponEliminaPrenc nota. Gràcies, Laura!
ResponElimina